Ordinadors portàtils i anglès: el Canigó de l’ensenyament català?

Llegint l’article d’opinió de Jordi Adell a la revsita Aula de Innovación Educativa sobre TIC a l’aula m’han tornat a visitar els fantasmes reals (quin oximoron!) de dos temes claus en el nostre ensenyament, tan l’universitari com el no universitari: les TIC i l’anglès. En Jordi Adell aborda la qüestió de les TIC des d’un punt de vista més tècnic, amb les contradiccions del sistema, però també plasmant les múltiples voluntants que les TIC s’incorporin a l’ensenyament no universitari, on el concepte de “classe” és diferent del significat d’aquest concepte a la universitat.

Ja l’Enric Canela va fer una excel.lent entrada tituladaCofinançar els ordinadors sobre la introducció dels ordinadors a les aules de secundària i primària. cal dir que a les aules unviersitàries els ordinadors no hi han entrat gaire, encara. De fet, no hi ha endolls, i els portàtils actuals no tenen pas prou bateria per les hores que un estudiant està a l’aula. Més encara, els estudiants fan moltes “classes” presencials-magistrals, agafen apunts… Estem en transició cap al model Bolonya, on l’aprenentatge per part de l’estudiant serà clau i no pas les classes magistrals dels professors. Pel que fa a l’anglès, fa pocs dies el diari El País tocava el tema de l’anglès al seu reportatgeLa Universidad europea ya habla inglés. ¿Y el alumno? on s’hi fan preguntes i reflexions sobre la lengua anglesa, la mobilitat d’estudiants a europa, els nous graus en anglès, etc. Moltes de les qüestions que s’hi toquen les he anades comentant, des del meu punt de vista, en aquest blog Edunomia. És comprensible que un diari amb voluntat de posicionar la llengua castellana en el món exposi les seves opinions de la forma que ho fa (en aquest article jo dira que raonablement bé). És a partir d’aquesta reflexió serena, extesa al català, que podrem parlar d’educació trilingüe o tetralingüe, en el marc d’una piràmide factorial de les llengües .

Quan pujo a la muntanya del Mont i miro el Canigó sempre penso en la dificultat de pujar-hi. Sempre el veig distant, des de l’Empordà, des de la Facultat de Ciències de la UdG, des de la muntanya d’Els Àngels… Però no hi he pujat mai. No voldria que els temes de les TIC i de l’anglès fóssin un Canigó inabastable per a l’eduació catalana, on només alguns hi poden arribar.

Foto: http://static.dezeen.com/uploads/2008/04/ghosts-kingsq.jpg