Avui tenia ganes d’escriure alguna cosa diferent. Segurament que algú altre ja ho deu haver fet, però m’h einventat un poema en què les primeres paraules són precisament símbols químics de la Taula Periòdica dels Elements que tenen sentit en català. Aquests 18 versos comencen doncs amb els 18 símbols “catalans”.
A més, aquest poema[-cursilada] l’fet amb el twitter. Cada vers està entrat com a tweet.
Hi ha vegades que les coses surten com surten. De fet, sempre hi surten així.
Trobareu aquest poema cercant el hashtag #sjquim al twitter, o bé directament amb aquesta cerca al Twitter.
Quan tingui temps potser el passaré a text normal. Però potser així té més gràcia, no?
Foto: les companyes de la UdG Rosa Picola (text) i Sònia Marín (il.lustracions i text) han publicat un magnífic llibre per a nens petits gent gran. Felicitats i gràcies!
[Són frases escrites per gent gran amb un significat que, evidentment, la mare, el pare o qui ho llegeixi haurà d’interpretar alhora que els nens mirin les fantàstiques il.lustracions.] (Gràcies, Rosa i Sònia!)
Mentre feia aquest t-poema tenia aquesta bonica taula periòdica a la pantalla…
Actualització 3/10/2018 tweets…
He sentit el flaire de les flors flonges prop del llit fluvial
Li he portat un llibre amb pàgines emblanquides per clor verdós
Bé -m’ha dit- el cel serè i el dia calorós anuncia la primavera alterant de la sang hemoglobínica
O és potser un pensament quàntic dels astres dels confins de l’univers?
Al seu cantó he sentit un tremolor vibracional d’una neurona no gaire estable
Si vols que em quedi -li sóc dit- transmutaré la flor en un petó virtual
Ca podries ser perquè tens la capacitat d’enflairar traces l’amor
Fe en el destí n’has de tenir i de mantenir en aquestes valls llòbregues gironines
Ni hi penso quan somnio despert valent orgullós acompanyat del despertador viatger en el temps
Se sent en el vent líquid que porta aigua emulsionada
Te verd de roses ultraviolades et donaré avui per Sant Jordi
Os de pernil, allò que escurem al final i que ens és tan bo
La ciutat, els pobles, les viles, els veïnats són desperts, són molècules de paper plens de lletres llegibles
Pa d’àngel dels prats verts que dibuixen lletres d’alfabets llunyans
U o dos o tres llàgrimes de joia
Es veu com s’acosta la flama del drac i la mà de la princesa
No puc esperar d’estar al teu cantó, no puc deixar de sentir les teves radiacions d’un 23 d’abril.
Bon poema! M’ha agradat, està ben pensat.