Presència en xarxa

Image

La revista RNA Biology, segons el THES, demana als autors dels articles que s’hi accepten per publicar que incloguin el nou coneixement a l’entrada corresponent de la Wikipedia. L’objectiu de la revista és fer que la Wikipedia tingui una informació més acurada i correcta, al menys en RNA (àcid ribonucleic).

No acabo de tenir clar si aquesta és una mesura encertada. Per un cantó, és bo que es demani als científics que facin una entrada en una enciclopèdia que té un cert reconeixement, fent servir segurametn un registre més entenidor que no pas el que puguin fer servir a la pròpia revista – font primària.

Ara bé, per què Wikipedia i no una altra enciclopèdia electrònica? Per què no fer una entrada amb u n registre més entenidor a la pròpia universitat o centre de recerca, amb les metadades adequades, i que aquesta informació sigui accessible pels motots de cerca?

Em semblaria molt millor que cada article publicat, que normalmetn està adreçat a un públic molt restringit de científics propoers a l’autor, fos reelaborat amb un llenguatge intel.ligible pels altres científics, i també amb un tercer lelnguatge que fos comprensible pel públic en general. Aquests tres nivells podrien ser indexats adequadament per diferents motots.

Precisament el THES apunta en aquesta direcció:

“I think RNA Biology’s initiative will be good for the authors, good for Wikipedia and good for the research and teaching community,” Dr Wassall said. “It will be interesting to see how summaries of research published in Wikipedia will relate to the original article and what modification activity subsequently takes place.”

2 thoughts on “Presència en xarxa

  1. Es vulgui o no la Viquipèdia està esdevenint un magatzem de coneixement científic amb cert criteri de jerarquització i ordre i un manteniment constant. Aquest fets faciliten enormement la consulta i la permanència dels continguts. La major part de les pàgines de les universitats i centres d’investigació (al menys les catalanes) són un petit desastre, indexades de mala manera, amb continguts en molts casos obsolets i amb una estètica totalment desfasada (deixant de banda ja el precari manteniment). Jo com a científic certament trio sense cap dubte la Viquipèdia per tal de difondre coneixement, pel seu dinamisme, el seu comportament orgànic i la seva potencialitat d’arribar a tots els racons del món en els seu corresponent idioma.

  2. Estic amb en Javier, seguint el raonament científic, quin és el motiu d’intentar publicar a Science, Nature, i no a una revista sense índex d’impacte? Doncs podríem dir que la Viquipèdia és el Science del futur, a més amb la avantatge que qui arribi primer i faci una explicació més planera de l’assumpte s’emportarà el gat a l’aigua… potser ens podríem posar nosaltres també, no?

Comments are closed.