Ahir va tenir lloc la primera sessió de ComCiRed, el congrès organitzat conjuntament per la FECyT i l’ACCC. La veritat és que després d’un llarg viatge amb tren des de Girona i una passejadeta pel desconegut (per als gironins) barri del Clot, veure l’edifici de la Facultat de Comunicació de la UPF impressiona.
Varis membres de la C4D vam assistir a aquesta primera sessió, i la veritat és que no en vam sortir pas decebuts, ans al contrari.
En Daniel Innerarity, filòsof, ens va fer una sàvia reflexió sobre ciència i comunicació en el món actual. Una mica realista, potser fins i tot pessimista. Em va pensar especialment que el laboratori i el món ja no estan separats, el món és el laboratori. Ja no hi ha gaire recerca bàsica, des d’un primer moment és aplicada.
Cada cop més la ciència ha de compartir el seu espai de validesa amb altres agents, e.g., els polítics. Hi ha un cert retorn de l’ambigüitat, la incertesa… S’han afeblit el sistemes d’acreditació del valor de la ciència. S’ha afeblit la distinció entre la ciència i les altres coses. Era fàcil distingir els científics i la ciència de la resta… Ara està més difuminat.
La distinció entre laboratori i món s’ha afeblit. S’ha afeblit la distinció entre expert i inexpert. En definitiva, es vol aconseguir una ciutadania científica. Es vol reduir la conversa autoritària a una conversa ciutadana
La Carme Prat ens va explicar interessants aspectes del MnacTec. Per exemple, que el Pla de comunicació millora autoestima, i dóna més coneixement de sí mateix.
Va dir també que cal crear productes d’alta qualitat en divulgació. Cal investigar en divulgació. La participació i les xarxes socials seran un gran canvi.
Finalment, va afirmar que petits i grans, tothom pot aparèixer al món via Internet. Però cal tenir consciència que han de passar un filtre de qualitat de la xarxa social, altrament els productes no duren gaire res.
En Luis Ángel Fernández Hermana va comentar les xarxes socials, de les quals en té una gran experiència, per exemple a Mataró a principis del 2000, a Enredando, i ara al Citilab de Cornellà de Llobregat. Algunes seves idees:
Cosa provada: segmentació de la comunicació científica per tipus de públic.
A Internet encara hi predomina la segmentació de la informació.
A la vegada, s’hibriden els missatges: art, ciència, tecnologia.
Important: A un centre de recerca, no té gaire sentit fer una xarxa social per a temes interns. Les coses han d’haver-se aconseguit per l’organització interna. Una xarxa social aquí pot servir per fer materials pedagògics amb estudiants, centres, etc… reunir la gent entorn d’un tema.
I sobre els blogs: Els blogs no són una xarxa social. Es pot fer una xarxa amb molts de blogs. Una evolució serà el conglomerat o galàxia de blogs, amb l’avantatge de poder convergir amb nivells de coneixement molt diversos.
El matí es va acabar amb una interessant taula rodona sobre casos pràctics de comunicació en xarxa. D’aquí vaig conèixer el concepte de tecnologies de la participació, que hauria d’explorar.
A la tarda, vam assistir a dues taules rodones: en primer lloc, la gestió de la informació en mitjans de la xarxa: Indagando TV, Javier Armentia (Planetari de Pamplona, sobre blogs de ciència) i la revista Redes. Després es va presentar la plataforma SINC (FECyT), la OCC de la UPF i es van fer alguns apunts d’indicadors de comunicació científica.
En Javier Armentia, molt divertit i punyent, va fer diverses cites, entre elles la de Skizo (Albert Fernández, de Girona): Carlsaganizar y attenborizar la ciencia por todos los medios posbiles la hace más de todos. També: Els blogs de ciència son l’antídot a l’estupidesa humana (eugenio m. fernández aguilar). Finalment: Blogs que em diverteixen fent-me pensar, o que em fan pensar mentres em diverteixen… o em cabregen (bastibari
Els meus twitts:
-
VdSemir: Compartir coneixement en llibertat
-
La ciència té una inexactitud social inherent
-
Luis Ángel Fernández Hermana parla de les xarxes socials virutals a la comunicació de la ciència.
-
Les universitats tenen un gran capital social i humà que no es fa servir prou a Internet
-
Javier Armentia: blogs de comunicació científica, molt importants al món anglosaxó.
-
Compartir la comunicacion para compartir los conocimientos para compartir la diversión (Ambros)
Una jornada força intereressant. Sempre s’hi aprenen coses, sobretot si no és un camp d’expertesa (… tampoc no hi ha una frontera clara entre experts i no-experts, oi?)
Hola Miquel,
en relació al que comentes al principi del post, per a mi passejar pel barri del Clot i pel 22@ és passejar per la modernitat mal entesa: especulació urbanística justificada per una patètica obsessió per les TIC “perquè fa més modern” que les fàbriques que hi havia (per exemple el complex fabril de Can Ricart).
Això sí, després inauguraran les restes de 1714 al Born i tothom parlarà de recuperació de la memòria històrica.
Que el llegir no ens faci perdre l’escriure i que la modernitat no ens faci perdre el passat ni la memòria.
És simptomàtic que es parli de comunicació científica en un lloc on s’ha malmès el patrimoni històric no trobes?
La veritat és que com a gironí conec poc aquesta zona del Clot i del districte @22, i en particular desconec el tema de l’especulació urbanística. El que volia fer palés era l’existència d’un minibarri diferent al bell mig d’un barri del franquisme (Meridiana), els canvis en les infrastructures ferroviàries, etc.
Certament, caldria prestar més atenció a la nostra història recent. Per exemple, a la zona dels Químics de Girona s’hi ha preservat la xemeneia, però s’hi han edificat un piló de pisos. N’hi ha prou? Estem contents amb això? Cofois alguns, jo diria, fins i tot.
Una de les idees que tinc, algun dia, és un recorregut real-virtual pel patrimoni científic i tècnic-industrial dels segles xix i xx de Girona i entorn. Per comunicar ciència cal primer situar-se en el context que toca. Cada cosa ha estat moderna en el seu moment.
Gràcies, Xavier