En aquest mateix blog hi vaig fer una entrada, fa temps sobre el que volia dir rendiment investigador . Ara torno a pensar en el tema de rendiment, en llegir l’article (o globus-sonda) d’El País titulat Todo gratis por acabar a tiempo. A part de proposar retornar els diners de la matrícula als estudiants que aprovin tot un curs, el diari també diu que
También se revisará el sistema de incentivos del profesorado para premiar con mejores retribuciones a los profesores que obtengan mejores resultados docentes y de aprendizaje de sus alumnos.
Em sembla una iniciativa molt lloable. Però primer ens hem de preguntar què vol dir “millors resultats docents” i “d’aprenentatge dels alumnes”.
Cal tenir en compte que una Universitat té capacitat de selecció del seu professorat, dels seus investigadors, del seu personal d’administració i serveis, però no pas dels seus estudiants d’entrada als graus. Així doncs, se li poden demanar comptes pel que fa al rendiment investigador, o a l’eficiència i desburocratització, o al bon govern… però és més difícil de fer-ho en l’aspecte docent. Això és precisament el que complica l’avaluació de la docència.
Com a exemple, a la Universitat de Girona hi ha titulacions on s’hi entra amb una nota de més de 8, i unes altres on molts d’estudiants d’entrada tenen una nota entre 5 i 6. Entenent que el dret a l’educació superior és fonamental, quina és la millor docència, aquella que fa que tothom de 8 aprovi, o aquella que fa que una bona part dels estudiants entre 5 i 6 aprovin?
Ha de formar la Universitat només les elits intel.lectuals, o ha de proporcionar també una formació superior a les persones que en la Campana de Gauss intel.lectual (amb capacitats no tan elevades) estiguin en un nivell menys elevat?
Treballar amb classes en què els estudiants d’entrada tenen notes de 8 o més no és pas gaire difícil. El que veritablement té mèrit és formar bons llicenciats a estudiants de notes d’entrada més baixes. Per això la proposat del Ministeri de premiar l’aprovat per part dels estudiants (i premiar els professors que obtenen més aprovats) cal matitzar-la primer: què se li demana a cada estudiant? Què se n’espera? Potser cal fer una planificació diferent per a cada estudiant.
Sempre he preguntat si el còmput de 25 hores per crèdits ECTS era raonable per a tothom, si sempre se m’ha dit que era “per a un estudiant mitjà”. Què hi entenem, per estudiant mitjà? L’objectiu dels governs en temes de rendiment acadèmic per a qui hauríen d’anar? Perquè si els estudiants de nivell d’entrada 5-6 no poden raonablement aprovar el curs, llavors quina Universitat estem plantejant? Si aquests han d’estar penalitzats, potser que canviem el concepte d’universitat, i llavors cal deixar clar quines són les regles de joc.
I repeteixo: per avaluar la docència i el rendiment acadèmic, cal establir uns objectius que tinguin en compte la situació de partida. No és el mateix una classe d’elit que una classe amb estudiants (que hi tenen tot el dret i que volen estudiar) de 5-6. Es tracta d’una qüestió complexa, ja ho sé.