Ahir ens va deixar el Sr. Rosés, el meu professor de química de COU i 1r de carrera, professor històric i entranyable del Col.legi Universitari de Girona. Amb dos companys professors de química de la UdG (Joan Miró i Victòria Salvadó) li hem dedicat unes paraules al Diari de Girona:
Química, Educació, Girona
La química gironina ha perdut un dels seus referents: el Sr. Rosés. En Francesc Rosés va ser el 1970 el primer coordinador de ciències del Col·legi Universitari de Girona, i en va esdevenir professor de química general fins que es va jubilar, el curs 1987-1988. Va ser un dels principals impulsors dels estudis universitaris de ciències a Girona i un mestre per a molts de nosaltres.
Un cop acabada la carrera de ciències químiques a Barcelona, va començar la tesi doctoral, però se li va oferir la possibilitat de treballar de químic a Girona, on va exercir primer a “Can Sarasa” i després a les Indústries Químiques i Tartàriques (“Els Químics”) a partir de 1955. En aquestes dues indústries, dedicades a l’obtenció d’àcid tartàric, el Sr. Rosés va introduir-hi innovacions químiques i tècniques i va aprendre a tractar la gent. Més endavant va entrar a les Carmelites per explicar-hi física, l’any 1961, i també va ser uns anys professor dels Maristes i de La Salle.
Era un professor que es delectava fent classe i amb les seves classes els alumnes s’hi delectaven. Els seus antics alumnes encara en parlen i el recorden de bon grat. Francesc Rosés es caracteritzà sempre per tenir idees pròpies sobre tots els temes, alhora que gaudia de tenir amics molt diferents i de conversar-hi sincerament. Tots nosaltres vam aprendre al seu costat a ser professors i, sobretot, persones. Nosaltres i tots els seus amics durant molts anys, en conservarem un record emocionat perquè sempre va saber trobar la manera de fer-nos descobrir els valors de la vida i el treball.
Els estudis de química i de tot ciències, primer del Col·legi Universitari i ara de la Universitat de Girona, li deuen moltes coses. Per això fa dos anys la Facultat de Ciències li va atorgar la Distinció al Mèrit Científic i Acadèmic. El record de la passió amb què feia classe seguirà present entre nosaltres.
Joan Miró, Victòria Salvadó i Miquel Duran