Rànking de recerca de les universitats espanyoles públiques

Gràcies a l’Enric Canela vaig conèixer diumenge un nou rànking de recerca de les 48 universitats públiques espanyoles. Dilluns vaig rebre’l també per diferents vies, en particular des dels companys de Psicologia de la UdG, ja que aquest rànking s’ha publicat a la revista Psicothema, de l’àmbit de la Psicologia.

La veritat és que les universitats catalanes hi surten molt ben parades. La primera universitat és la Pablo de Olavide, de Sevilla. En el rànking general, les universitats estan així:

2 UPF
3 UAB
4 UMH (XJLV)
6 URV
7 UB
8 UPV (XJLV)
9 UPC
13 UdG
16 UV (XJLV)
18 UJI (XJLV)
18 UA (XJLV)
25 UdL
27 UPCART (XJLV)
29 UIB (XJLV)

La bona posició de la Universitat de Girona al rànking (sisena en projectes I+D i novena en publicacions) no ha passat pas amagada als mitjans de comunicació locals, ja que se’n fa ressó el Diari de Girona a tota pàgina, i també El Punt en una petita nota.

Crec que el resultat del rànking té un punt feble, ja que en tractar-se de productivitat fa servir una dimensió de les universitats que afavoreix Catalunya: només té en compte el professorat funcionari. A Catalunya s’ha promogut el professorat contractat (agregats, lectors, etc.) i per tant segurament que hi sortim més afavorits del que tocaria. Segurament aquesta és la raó per la qual la Pablo de Olavide és la primera, però hauria de comprovar-ho.

Per un altre cantó, no acabo d’entendre que les mencions de qualitat del doctorat siguin un indicador fiable, ja que depèn de la política de cada universitat, concentrar-se en uns pocs doctorats molt potents i tenir-ne de diversos.

En la publicació de Psicothema els autors han fet enquestes al professorat funcionari, per demanar-los si els sis indicadors proposats eren els correctes. No sembla pas que hagin rebut gaire elements innovadors en aquest camp. per un altre cantó, les dades que s’han recollit en quant a producció són una mica heterogènies.

Finalment, he llegit a l’article que una bona part de la recollida de dades es va fer el gener de 2009. Trobo que s’ha fet molt ràpida, la publicació d’aquest article. Això es reflexa en la manca de discussió aprofondida de les raons dels resultats.

En tot cas, és un pas endavant en la valoració correcta de les universitats. Llàstima que es vulgui comparar amb el rànking de les universitats de la Jing Tiao, manifestament erroni.