Rànkings universitaris i polítiques públiques

ImageCada cop hi ha més rànkings que ordenen les universitats, amb objectius diferents, i que solen fer-se servir per allò que no pretenen: prioritzar els pressupostos públics per a les universitats. Ara l’Institute for Higher Education Policy (IHEP) ha publicat una nota titulada The Intersection of College Rankings and Public Policy on exposa el paper i la rellevància dels rànkings en la presa de decisió en l’educació superior. De fet això correspon al brief anomenat The Role and Relevance of Rankings in Higher Education Policymaking.

Al final de l’informe s’hi comparen cinc rànkings: “America’s Best Colleges” (U.S. News and World Report); “100 Best Values in Public and Private Colleges” (Kiplinger’s); “Top American Research Universities” (Center for Measuring University Performance); “World University Rankings”(Times Higher Education Supplement); and “Academic Ranking of World Universities” (Shanghai Jiao Tong University), i se’n conclou que cadascun proporciona una visió diferent de les universitats, i que per tant cal agafar-los en conjunt i fer-ne una valoració global.

En la presentació d’aquesta nota s’hi diu també que

The debate around the appropriate use of college rankings has often overlooked several key aspects; namely:
The role of rankings in informing public notions of college quality,
The data limitations inherent in rankings that restrict their usefulness to policymakers,
The influence of rankings on the transfer of information relevant to policy, and
The potential of rankings to shift institutional behaviors in ways that may negatively affect public policy goals.

Image

Relacionat amb els rànkings, El País va publicar precisament ahir un article sobre el darrer estudi del THES amb el títol La Universidad asiática se abre paso. A part de comentar globalment aquest rànking anglès (que vaig comentar fa pocs dies), cita un expert que critica la concentració de talent en algunes poques universitats asiàtiques, en detriment d’altres universitats del seu entorn. Crec que a casa nostra això no passa (o al meny, no passa pas gaire). Com diu El País, caldria també comparar sistemes universitaris en conjunt. El català, segur, no en sortiria pas gaire mal parat, tal com s’ha vist fa poc al rànking de SciMago .

 

Els rànkings són criticats, però les universitats no en poden pas viure al marge, perquè els governs els fan servir i els faran servir per prendre decisions. No tan sols cal quedar-hi en una bona posició, sinó que cal saber explicar (i entendre) les peculiaritats de cadascun i el seu significat concret.

One thought on “Rànkings universitaris i polítiques públiques

Comments are closed.