Storytelling [històries]

Encara em dura la bona impressió del sopar que vam tenir dijous passar amb Antonio Núñez al Parc, en ocasió de la presentació del seu llibre Será mejor que lo cuentes. Relacionat amb això, en Xavier Marcet ha publicat una entrada al seu blog titulada El esfuerzo como relato on parla de la diferent forma d’enfocar la història de cada persona en un moment complicat com l’actual.

La Revista The Scientist acaba de publicar, per un altre cantó, l’article The Science of Storytelling, on menciona que els científics tenen una vida interessant que, ben explicada, pot interessar la gent:

Science is a story — a story about ideas, but also a story about the remarkable people who devote their lives to unraveling the wonders of nature. Scientists themselves, however, rarely have a vessel to impart their personal wisdoms since the main outlet for scientific research — peer-reviewed literature — is typically devoid of narrative.

Gràcies a aquesta entrada de The Scientist he conegut The Moth, una associació que promou l’storytelling, i que fa ben poc ha sponsoritzat l’event Matter: Stories of Atoms and Eves al World Science Festival que s’acaba d’organitzat a New York, on diversos científics van explicar les seves especials relacions amb la ciència.

Presented with New York’s storytelling organization, The Moth, Nobel-prize-winning scientists, renowned writers and esteemed artists tell on-stage stories about their personal relationship with science. In keeping with Moth tradition, each story must be true and told without notes in ten minutes. The result is a poignant, hilarious, and always unpredictable evening of storytelling and science.

Em sembla que l’storytelling és una bona idea, una mica recuperant la vella tradició d’explicar històries a la vora del foc. En un món interconnectat electrònicament, explicar coses, donar detalls personals, propociona un valor afegit a qualsevol relació.

L’storytelling em sembla una idea excel.lent. L’hauré de posar en pràctica.