De varies fonts he vist que el joc del Tetris ha fet 25 anys. Va ser creat per l’Acadèmica de Ciènces Soviètica fent servir una rèplica de l’ordinador americà PDP-11. A part de la bonica i gairebé romàntica història que publica The Guardian, amb menció a la venerable Game Boy, em sembla que els aspectes matemàtics del Tetris són ben interessants.
Les peces s’anomenen tetrominos (igual que el dòmino, però en quatre), i la seva disposició ha estat ben estudiada als llibres de Martin Gardner. Si les peces fossin de cinc serien pentominos.
De fet, el tetris és un joc bidimensional. Quatre de les peces (tetrominos) formen dues parelles quirals, és a dir, una és la imatge de l’altra en un mirall. Si fos tridimensional hi hauria encara una altra peça de 4 unitats, que correspondria al vèrtex d’un cub, i dues peces quirals més.
El Tetris és un joc senzill, atractiu, addictiu sense arribar a límits extraordinaris. Per això deu haver arribat a 25 anys. És un dels bons exemples que, a vegades, les coses senzilles són les millors.
Ara recordo que tenia a l’ordinador una versió tridimensional del tetris, en què calia ficar peces en un cub de 3x3x3. Era molt difícil. Per això no va tenir èxit.
One Response
Stay in touch with the conversation, subscribe to the RSS feed for comments on this post.
Continuing the Discussion