Tots som tweets (a la universitat)

Image

Si he de ser franc, m’ha sorprés una mica l’evolució de twitter com a eina de comunicació i de xarxa social. De fet, el mateix Facebook ha anat canviant per tenir funcions del twitter. Des del meu punt de vista professional, twitter pot fer ara mateix tres coses: donar a conèixer una idea, concepte o cosa (un congrès, un esdeveniment… agenda en definitiva) (unidireccional), retrasmetre un esdeveniment, en què diferents persones fan servir un mateix hashtag (semibidireccional), i generar conversa (generalment pública, però també pot ser privada) (bidireccional).

Darrerament ha crecut la quantitat i rellevància dels articles sobre twitter i educació, senyal que és una eina interessant i que cal tenir-la en compte. Aquí n’hi ha alguns que he anat recollint, i que m’han de servir per avançar en el concepte d’Universitat 2.0.

En Francesc Grau (@fgrau) es pregunta ¿Tiene claro su objetivo en twitter? porque puede que no… i reflexiona sobre els “followers” i el “following”. El material que genera en Francesc em sembla molt rellevant per a la Universitat, malgrat que estigui més adreçat al món de l’empresa en general. Però potser cal buscar-hi aquí les fonts de l’aplicació a l’educació superior i a la recerca. He d’agrarir a en Francesc les xerrades i les seves entrades sobre reputació personal i corporativa en el món digital.

La Dolors Reig (@dreig) té una interessant entrada sobre la reputació: El revuelo de las listas en twitter, la reputación digital y aquello del ego, provocada per la nova funcionalitat de twitter: les llistes de gent que se segueix. Jo no m’hi he posat gaire, encara. Estic pensant, però, en fer servir aquestes llistes per agregar els meus tweets en diferents idiomes.

The Community Roundtable escriu Practicing What We Preach – One Tweet At A Time on analitza els avantatges d’aquest sistema de microblogging per al màrketing, i com contactar a la vegada amb els altres líders i amb l’audiència menys participativa.

Twitter and the learning technology stream és un exemple (a Inside Higher Education) de com algú pensa canviar de lector RSS cap a twitter: Twitter is changing how I keep up with the educational technology world. I’m moving from relying on an RSS reader (I use Google Reader) to relying on Twitter subscriptions and hashtags.

This Is Why The Internet (And Twitter) Wins comenat el recent cas de l’accident del golfista Tiger Woods i com twitter va proporcionar-ne informació a l’instant.

Educause, l’excel.lent organització que gestiona el domini .edu, ha fet servir extensament twitter per a la seva darrera conferència EDUCAUSE2009. Em sembla que és la certificació de la utilitat de twitter per a l’educació superior.

Un article clau, que no deixa indiferent, és el de Brian Kelly al seu blog UK Web Focus: “I Want To Use Twitter For My Conference” on exposa bones pràctiques en l’ús de twitter per organitzar un congrès o conferència. Les entrades de Kelly són molt rellevants i es tracta d’un blog que trobo de seguiment obligat, igual que Mashable, Community Roundtable o Social Media Today. Kelly té una entrada rellevant que hauria de seguir: 14 UK Information Professionals to Follow on Twitter?

Per entendre la relació apassionant entre twitter i blogging, Brian Kelly ha resumit idees clares en la seva entrada A Twitter Feed For This Blog i sobretot a Can Your Blog Survive Without Twitter? Jo encara estic en fase experiental en la meva arquitectura digital social. M’ha ajudat molt. (Per cert, en aquesta darrera entrada hi surt el meu retweet de l’article de Brian Kelly. Gràcies!)

Pel que fa a la docència, hi ha bones referències, com Teaching With Twitter: Not for the Faint of Heart (Chronicle of Higuer Education), on s’hi presenta un experiència particular de l’ús de twitter a una aula, i on s’hi exposen avantatges i inconvenients (hi ha algú que opina que tot plegat és un potencial desastre).

Pleased to Tweet You: Making a case for Twitter in the classroom, Horton Hears a Tweet i A Teacher’s Guide to Twitter són altres bones entrades sobre twitter i la docència.

He de dir, però, que hi ha una cosa que em preocupa. La Internet té la gràcia que és distribuïda. El correu electrònic no està centralitzat, encara que Google, via Gmail, ho inteni. De blogs n’hi ha pertot arreu, i de servei de blogs se’n pot instal.lar a un servidor qualsevol. En canvi, no hi ha servidor propi de twitter. No ens estem posant en mans d’ún únic proveïdor? (el mateix, no igual, per a Facebook). Per això jo guardo tota la meva informació localment. Acabo de desbobrir TweetTake, que salva els tweets, missatges directes, seguidors i seguits en un full de càlcul. Cal ser prudent i tenir seny.

(imatge: Inside Higher Education)

2 thoughts on “Tots som tweets (a la universitat)

  1. Miquel,

    Gràcies pel teu post. N’hi ha d’altres que et seguim amb interes, tot i que la recerca la fem des de l’àmbit de les ciències jurídiques i el 2.0 no sempre aporta informació rigurosa. Sempre m’ha preocupat que ens plantegem molt el 2.0 a l’educació universitària, en el nostre cas, però els alumnes no tenen la formació adequada.

    tots som udg 😉

    @geis

Comments are closed.