Avui a la matinada ha mort en Francesc Rosés (el Sr. Rosés), que va ser professor de química de moltes persones de Girona. Amb aquest motiu tres exalumnes seus hem elaborat un escrit per al diari El Punt:
Un estil d’explicar la química
El final d’estiu ens ha portat la notícia que ens ha deixat el Sr. Rosés, químic. Durant molts d’anys va treballar de director tècnic als Químics de Palau, treballant amb l’àcid tartàric, però la seva veritable vocació sempre va ser la de professor.
Som aquí per recordar el mestre; moltes promocions de químics i biòlegs de Girona, i també estudiants de Batxillerat i de COU que han seguit altres camins, el recordarem sempre com aquell professor amable, considerat amb els alumnes, il·lusionat amb la matèria, apassionat a l’hora de donar les classes. El Sr. Rosés va crear escola (no podem oblidar les històries d’amor d’uns electrons anomenats Joan i Teresa). Hi ha un estil d’explicar la química, i fins i tot de viure-la, és l’estil Rosés, que molts dels seus deixebles hem continuat en la nostra tasca docent. Amb la seva peculiar manera de transmetre la química i la ciència no deixava indiferent cap alumne.
Fins fa poc alguns exalumnes encara el trobàvem al carrer, quan anava a comprar el diari. I sempre hi sortia la química, la ciència, el perquè de les coses. Converses profundes sobre la matèria i sobre l’esperit. I reflexions sobre l’educació, la ciència i el món. Amb la mateixa passió que ens oferia a classe.
El millor elogi que li podem oferir avui és remarcar que ha estat un gran professor, però per damunt de tot ha estat una bona persona. I cada cop que passem per davant de la xemeneia dels Químics de Palau, ens en recordarem.
Dolors Calsina, Climent Frigola i Miquel Duran
(Nota: enllaç a El Punt de dimarts aquí)