Regió 7 porta un article d’opinió avui on es comenta sobre la possible integració de la Fundació d’Estudis del Bages, actualmetn adscrita a la UAB, dins de la Universitat de Vic. També s’hi comenta la possible unió d’aquesta Fundació amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), intregrada la UPC. En aquesta la signant de l’article no és favorable a aquest procés, ja que desitja que l’EPSEM continuï vinculada a la UPC. Él que m’interessa, però, és el que hi ha al darrere. (hi ha altre articles sobre el tema, a Regió 7): un, dos i un blog.
Per un cantó, s’està davant de la configuració d’una possible Universitat de la Catalunya Central, amb centres a Vic i Manresa, de caràcter públic. Fins i tot amb una possible extensió a Olot.
Per un altre cantó, es repeteix la dificultat de crear universitats amb centres de tradició diferent, en aquest cas ciènces socials i estudis tècnics. A les universitats que es van crear el desembre de 1991 (Girona, Lleida, Rovira i Virgili) ha calgut anys per cohesionar la comunitat, tenir departaments interfacultatius i establir programes de recerca transdisciplinars.
Les reticències que veig amb aquest article no són pas diferents de les que va haver-hi a principis dels anys 90. Una altra cosa és si cal seguir creant universitats públiques, o no seria millor avançar cap a una Universitat de Catalunya amb diferents campus, amb inclusió de Manres i Vic.
La qüestió no és pas senzilla, i cal saber navegar pel riu turbulent que passa entre el desitjable equilibri territorial i la conveniència de tenir un pol fort econòmic, industrial, investigador (o sigui, Barcelona).