Avui al matí he assistit al Simposi sobre Docència, Recerca i Aprenentatge organitzat pel VIè Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Aquest congrès es va fer l’any passat, i se’n farà una nova edició l’any 2010, però per a aquest any s’ha fet també aquest simposi. L’acte ha estat a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB, i ha anat dirigit fonamentalment a càrrecs acadèmics de les universitats.
El més rellevant de l’acte ha estat la xerrada de Ronald Barnett, de l’Institute of Education de Londres, titulada Research and Teaching: a holy or an unholy alliance?. De fet, el conferenciant ha comentat el lllibre col.laboratiu que ha editat titular Para una transformación de la universidad: nuevas relaciones entre investigación, saber y docencia (Editorial Octaedro, Barcelona, 2008, traducció del llibre de 2005 Reshaping the University).
La veritat és que és el primer cop que assisteixo a una presentació substancial i força exhaustiva de la relación entre docència i recerca. Comentar la xerrada de Barnett seria massa llarg, i és millor llegir el llibre esmentat. Però voldria al menys fer referència a un adjectiu novedós d’universitat: la supercomplexa.
The supercomplex university is a university in which its core assumptions and
principles are continually interrogated
• The spaces that comprise this university are continually in-the-making.
• Nothing is frozen, or inert or exhibits discursive power/ ideology, seeking to
dominate (science/ religion/ bureaucracy/ …)
• This is a university that welcomes difference – of thought, of action, of identity
• R & T are continually on the move; new patterns, new shapes, new
engagements
• – as the university and society come to new accommodations with each other
• Seeing R & T as clusters of activities can help to reshape and realise anew the
university in the modern age
En acabar la conferència, i també després de dos casos pràctics que ens han presentat, m’adono que Barnett no ha pronunciat la paraula “Bolonya”, i que no ha tocat el tema del nivell d’entrada dels estudiants. Es tracta, doncs, d’una perspectiva britànica del canvi que cal fer a l’Educació Superior. Cal agrair la valentia de Barnett en fer propostes i reflexions, però en el context actual potser hagués estat bo projectar-ho sobre l’adaptació a l’EEES i lligar-ho al Procés de Bolonya.
Diverses intervencions han criticat durament l’actual reconeixement de la recerca i la tendència de considerar la recerca com a activitat fonamental de les universitats, en detriment de la docència. M’ha semblat que les intervencions venien de professorat dolgut envers les seves instituciones, segurament preocupat per la docència i l’aprenentatge. M’hagués agradat que els professors-investigadors compromesos simultàniament amb una docència i recerca de qualitat hi haguéssin participat.
M’ha agradat, doncs, la jornada, i ha estat un bon detall proporcionar-nos un CD amb les presentacions i material complementari. El llibre esmentat també val la pena. Gràcies al CIDUI.