He de qualificar d’excel.lent l’article d’Antoni Arias al seu blog titulat Encrucijada universitaria, on esmenta l’evolució de la universitat (entesa com a formació superior) cap a dos possibles models: un basat en models cooperatius, i un altre basat en el model del MIT.
Segurament hi ha models mixtos, fins i tot hi ha el model de continuar amb l’status quo actual. Però crec que dintre d’uns anys la formació superior no serà com la que és avui.
Ara bé, l’article d’Antonio Arias parteix d’una reducció del concepte d’universitat: la seva vessant docent. Assistirem a un model de societat on la recerca vagi per un cantó, amb grans centres de recerca o amb la privatització gairebé total de la creació del coneixement, i amb la formació superior per un altre? Em costa acceptar un model d’universitat on no hi hagi creació del coneixement, on no hi hagi debat, on no hi hagi discussió amb persones que tenen més experiència, que poden aportar més coses a les del podcast, text o e-book.
Potser el que passarà és que els diferents models conviuran, com insinua el mateix Antonio Arias. O segurament les universitats se centraran en el postgrau, en el doctorat, en la formació superior que aporti un valor diferencial respecte de qui estudiï només online.
A la mateixa entrada Antonio Arias comenta també l’article de la rectora de la UOC a El País la setmana passada, en què es feia palesa la no acceptació per part dels joves [digitals] de la passivitat. Jo ho diria d’una altra forma: el joves i molts dels grans estem immersos a la societat de la interrupció, que altres etiqueten economia de la distracció o d’altres termes ben trobats.
No m’agradaria que, dintres d’uns anys, per trobar la universitat a la nostra societat calgués fer arqueologia com la de la foto. Perquè el futur de la societat passa pel futur de la seva universitat.
2 Responses
Stay in touch with the conversation, subscribe to the RSS feed for comments on this post.
Continuing the Discussion