Avui he assistit a l’entrega de les beques de Caixa de Manresa als millors estudiants que han entrat a la Universitat, aquest curs 2009/2010, a l’Auditori de Barcelona (no hi havia estat mai, és impressionant). Juntament amb els representants de les universitats catalanes, en Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats del Ministeri d’Educació, ha fet la cloenda de l’acte tot senyalant la importància de l’educació i esmentant alguns dels reptes de futur, com el de l’increment de les beques als estudiants universitaris.
Segons ha dit el presiden de Caixa de Manresa, s’han donat beques a 509 estudiants, tots amb nota d’accés a la universitat de 9 o més. Alguna cosa no acaba de lligar gaire, perquè en l’acte que la Generalitat de Catalunya va fer el juliol passat per als estudiants de 9 o més de nota de selectivitat, només n’hi havia uns 130. Tenint en compte que la nota d’accés és la ponderació de la nota de batxillerat que posen els centres de secundària amb la nota de selectivitat (60%-40%), això només pot voler dir que les notes de selectivitat són força inferiors a les de batxillerat. El per què pot ser perquè la selectivitat és més difícil que el batxillerat, o bé perquè les notes de batxillerat són artificialment superiors. El més lògic hauria de ser que el número d’estudiants amb 9 o més fos similar en tots dos casos.
Benvingudes les beques de Caixa de Manresa (900 EUR per persona). Em pregunto, però, si no seria interessant tenir en compte les possibilitats econòmiques de cada estudiant. De totes maneres no deu ser pas senzill. En aquests moments els estudiants de 1r curs són majors d’edat, i la majoria no deu pas treballar.
La pregunta és, com sempre, si no s’ha quedat pel camí algun estudiant brillant per manca de possibilitats econòmiques. És clar que, probablement, s’hi han quedat, pel camí, molt abans, a l’ESO. Aquí hi ha una escletxa social que costarà segellar. No n’hi ha prou amb les polítiques de les administracions, cal una conscienciació per part de la Societat.
M’ha semblat curiós que només 18 estudiants siguin de la UdG (n’hi ha uns 20 de la URV, i menys de 10 a la UdL). Deu ser perquè van a Barcelona a estudiar carreres que no es fan a les universitats perifèriques (per exemple, si la UdG és aproximadament el 6% de sistema universitari, n’hi haurien uns 30, de premiats, del “territori UdG”).
La iniciativa és important, aquests estudiants mereixen aquesta beca pel seu esforç i per la seva excel.lència – són els “cracks”. Però caldria tenir en compte també els estudiants que amb tan d’esforç o més no poden arribar tant lluny. També es mereixen ser reconeguts.