Accés a Internet mentre s’és de viatge

Durant el viatge que avui hem acabat hem estat a sis hotels diferents. Només en un hi havia wifi gratuïta. I en un, malgrat pagar-la, la wifi no arribava a l’habitació i calia anar al Hall de l’Hotel (però hi havia accés pagant a Internet via cable). Estic parlanat d’Europa, no pas dels USA, on la meva experiència és d’accés lliure a Internet a hotels i diversitat de hostpots.

No acabo d’entendre-ho. No es tracta de “no desconnectar” per vacances, es tracta de poder accedir a un sistema habitual d’informació. Quan s’és de viage, pot ser turística, el temps, rutes, itineraris… O mantenir un petit blog perquè la família pugui seguir una mica el viatge. Ja no parlo de les “vacances 2.0″ que alguna gent planteja, on en temps gairebé real es decideix el propi viatge.

L’accés a la Internet ja no és una cosa opcional, sinó infrastructura. Forma part de les facilitats diàries de la nostra societat (o al menys, així ho sembla). Si això té un cost per als Hotels, doncs que ho incorporin als costos generals. Molt menys sentit té avui en dia que hi hagi telèfon fix (excepte per fer trucades entre habitacions).

Hi ha un problema addicional en no haver-hi wifi. Es pot tenir un portàtil, un mòbil amb wifi, o algun altre estri connectable a Internet. Cap d’aquests aparells pot funcionar bé. A més, a vegades en contractar l’accés a Internet només es permet una única connexió, cosa que absurda quan es poden tenir varis aparells que en demanin. Tot té solució tècnica, però sobretot per vacances el que es vol és que les coses siguin fàcils.

Segurament una solució bona passa per l’accés a Internet via xarxes de mòbil. Però amb els preus actuals (movistar: 10 EUR per 10 Mb) només té sentit en casos d’emergència. Ara bé, segurament els preus baixaran, com ha passat amb el roaming de veu i de missatges SMS. Tot arribarà.

Afortunadament les biblioteques, alguns espais culturals i les universitats (per als que tenim Eduroam) ens proporcionen accés fàcil, ràpid i gratuït.