Avançant cap a una universitat 2.0 on conviuen cultura i ciència

Image

Una de les dèries que tinc en aquest blog és avançar cap a una societat on els ciutadans siguin més cultes, entent per això que percebin adequadament la importància de la ciència i, si pot ser, tinugin més coneixements científics. Crec que les eines de la web 2.0 poden ajudar-himolt, i per això és convenient senyalar les aportacions rellevants que van sortint a la xarxa. Aquí en resumeixo algunes, encara que cadascuna mereixeria una entrada de per sí sola.

Antonio Pérez reflexionava fa pocs dies sobre si cal una Universitat 2.0 (Hace falta una Universidad 2.0). Entre d’altres coses assenyades, deia

Es importante que la universidad comience a desarrollar una cultura tecno-académica como partde de sus funciones sociales. La administración universitaria debería promover el establecimiento de entornos de colaboración social para el desarrollo de la inteligencia colectiva.

I deia que cada entorn de la universitat avanci cap a un entorn 2.0:

Administración: Desarrollar un reglamento institucional sobre el uso adecuado de las redes sociales para el intercambio de información, la colaboración, promoción de actividades institucionales e interacción social entre todos sus miembros. Que su uso sea exclusivamente para fines sociales, culturales, académicos, científicos y profesionales.

Docencia: Promover el uso adecuado de las redes sociales en sus actividades instruccionales (ciudadanía digital), desarrollar nuevos entornos de enseñanza y aprendizaje, fomentar las competencias de la era digital, desarrollar proyectos tecnológicos innovadores en los que se teorice la práctica de la disciplina y permitir la manifestación de las múltiples capacidades de la inteligencia humana.

Estudiantes: Nuestros protagonistas: ciudadanos digitales, infociudadanos, infonomistas, investigadores y profesionales capaces de utilizar los recursos tecnológicos para el bien común. Se les debe permitir el formar parte de la cultura tecno-académica institucional. Sus habilidades tecnológicas, experiencias y conocimientos ayudarán a fortalecer la red social del conocimiento. Ellos serán capaces de crear, desarrollar nuevos productos de conocimiento, trabajar en equipos, solucionar problemas, cuestionar e indagar y diseminar sus hallazgos en los diferentes recursos electrónicos. Estamos atendiendo a jóvenes adultos, no niños.

Trina Milan, al seu blog Platxèria, deia El paradigma “Harry Potter”, feia una apassionada disquisició sobre l’evolució del sistema educatiu, des de primària fins a la universitat. Acabava amb

Podem imaginar un sistema educatiu, una universitat, que faci formació per a la investigació, per a l’enginyeria, per a l’empreneduria? podem imaginar la col·laboració d’empreses directament amb la recerca i la innovació educativa? podem pensar en docents que siguin excel·lents en els procediments d’ús de la xarxa Internet? ens podem imaginar espais formatius a les aules amb els darrers enginys d’Apple, Microsoft, Nokia? podem imaginar bancs de recursos plens de productes d’Ubisoft, de Digital Legends, de Pixar, d’Inspirit o de Nikodemo? Necessitem varetes màgiques, sí, però sobretot necessitem ments curioses, persones crítiques, polítics decidits i passió per la formació, només així aconseguirem sortir de la cambra secreta que ara és l’educació i fer que aquesta sigui realment un procés màgic que formi persones.

Participo del que diu la Trina, però també cal ser conscient del món en què vivim. Ja he dit altres vegades que d’un Professor 2.0 se li demana tot, que se l’avalua per tot, una mica se li demana que sigui una superpersona, quan de fet és una persona normal.

En Francesc Grau, al seu blog Comsultor2.0, fa referència a la publicació Perspectivas de la Comunicación 2010, on entre moltes apottacions interessants, entre elles la d’en Francesc, n’hi ha una sobre Universitat i Comunicació, de Javier Fernández del Moral:

Las relaciones que se pueden establecer hoy entre comunicación y universidad pueden agruparse en dos grandes apartados: en primer lugar, la presencia de la comunicación en el ámbito universitario como disciplina científica. En segundo lugar, sería conveniente considerar los beneficios que la aplicación de esa nueva ciencia pueden reportar a la Universidad, estableciendo mecanismos de profesionalización y desarrollo de la comunicación como instrumento que garantice la eficacia de sus
relaciones con el resto de la sociedad.

A) La comunicación como materia presente en la universidad.
1) Licenciaturas o Grados específicos relacionados con la comunicación (Periodismo, Comunicación Audiovisual, Publicidad y Relaciones Públicas, y las diferentes variedades o combinaciones que cada Universidad pueda ofertar)
2) Postgrados, títulos propios o Masters Oficiales relacionados con la Comunicación, cada vez más
orientados a la especialización temática. 3) Investigación en Comunicación, tanto en líneas de
diferentes grupos estables, como de los departamentos correspondientes. Por lo general, resulta muy escaso el conocimiento y la aplicación de esta investigación.

B) La comunicación como herramienta estratégica de las universidades.
1) La comunicación corporativa, entendiendo ésta como un modo de utilizar la nueva herramienta de
forma estratégica, realizada desde los gabinetes de comunicación de las diferentes universidades, tanto interna como externa o intermedia. Se trataría de una auténtica Comunicación Institucional, con un Dircom integrado en los equipos rectorales con el máximo rango.
2) La comunicación del trabajo y del conocimiento experto de cada uno de los departamentos universitarios al conjunto de la sociedad como parte importante de su Responsabilidad Social Corporativa, a través de nuevos mecanismos de transmisión con el periodismo especializado.
3) La presencia de la Universidad en el debate público, asumiendo su papel de liderazgo y su obligación de institución prescriptora, aprovechando las ventajas de la sociedad de la información.

Per una altra part, Brian Kelly parlava fa pocs dies sobre l’ús de la web 2.0 a les universitats australianes al seu blog UK Web Focus. Després de comparar les universitats australianes amb les angleses, esmenta un informe que afirma

“these technologies are not perfect and they bring with them many challenges that need to be addressed. Consequently, there will still be a need for university IT service providers to identify gaps in user demand or security (or other) issues associated with Web 2.0 services – and focus on solutions and services to fill these gaps and solve associated problems“. The report concludes by arguing that “Universities need to start making proactive plans for how to apply these emerging technologies within organization-wide teaching, learning and research strategies

I és que, en definitiva, cal saber què és l’ús dels social media, tal com ens ensenya aquesta presentació ppt http://www.slideshare.net/mzkagan/what-the-fk-is-social-media-one-year-later on de forma ben gràfica i planera ens fa adonar d’on ens hem ficat tots plegats.

ImageQui s’encarrega dels mitjans socials a una empresa? I a una universitat? Això s’ho pregunta Francesc Gómez al seu blog EnQuarentena. Crec que és perfectament aplicable a una institució d’educació superior.

El triángulo de los Medios Sociales (contenido-usuarios-tecnología) se traduce en lenguaje empresarial-tradicional en contenido que generar (Departamento de Comunicación), usuarios-consumidores a los que captar (Departamento de Márketing) y soluciones tecnológicas que comprar (Departamento de Tecnologías de la Información). Veamos qué defectos tiene esta traducción del triángulo.

Gràcies al blog de Brian Kelly UK Web Focus, he conegut aquestes interessants jornades sobre comunicació a les universitats, de les quals ja se’n prepara una edició per a 2010: Institutional Web Management Workshop (IWMW 2009). El Live BLogging de 2009 aporta moltes idees constructives que caldria explorar més. Una mica va en la mateixa direcció que la Jornada de Comunicació Corporativa 2.0 a la UC3M, però centrant-se més en les institucions.

Cal anar seguint aquestes experiències d’altres isntitucions i unviersitats en l’àmbit de la cultura 2.0 i la ciència 2.0. Però també cal fer experiments en aquesta línia a casa nostra.

Foto: póster d’en Dalí, Galacidalacidesoxiribunucleicacid 1963, http://salvadordalimuseum.org/store/files/t_2585.jpg; imatge de l’entrada de Francesc Gómez.

3 thoughts on “Avançant cap a una universitat 2.0 on conviuen cultura i ciència

  1. Molt agraït, Miquel, per la teva referència al ‘Perspectivas de la comunicación 2010’. Realment hi ha companys amb una visió excepcional!

    Seguim online!! 🙂
    Francesc

Comments are closed.