Fa pocs dies, llegia a Science education standards: A broken system? el plany d’Elizabeth Lindhardt Robinson, una estudiant de 3r curs de neurociència de Columbia University, que també és l’editora de la revista científica per estudiants Columbia Science Review. Robinson esmenta diverses crítiques força dures sobre els coneixements científics que tenen estudiants (i fins i tot postdocs) americans, i no deixa pas gaire bé l’educació als científica USA. Aquest recull l’ha tret de la Conferència 2010 de l’AAAS a San Diego que té per lema “Bridging Science and Society” (a finals de febrer). D’entre les moltes cites interessants, aquesta és rellevant: Scientific learning for what? For citizenship and literacy? For college preparedness? Workforce preparedness?. De fet, l’editorial de Science (la revista de l’AAAS) parla d’aquest mateix tema: bastint el pont entre la Ciència i la Societat.
I relacionat amb el món de la ciència, tot aprofitant l’interès d’aquest blog en la seva comunicació, he anat a raure a una pàgina que sobre comunicació de la física de l’American Physics Society (APS): Speaking of Physics: The Art of Science Communication, on hi ha un divertit acudit:
If you want to understand the weird nature of neutrinos, do this experiment at home. Try to walk through a wall”
[Thump] “Ow!”
“Eh, maybe it’s not such a good experiment. The reason that you can’t walk through a wall is not that you’re too big. …The reason you can’t walk through a wall is because your atoms, and the atoms of the wall, interact with each other. They speak the same language. They push on each other because they have electric charge. Neutrinos have almost none of the usual atomic qualities. …So neutrinos have kind of a sad life. Once a neutrino has popped into existence it has almost no way to touch the physical world again.”
Nota: a un dels números de Columbia Science Review hi ha un bon article que explica el que és la Computació Quàntica.