Canals socials a Educació

Ahir vaig tenir l’oportunitat de participar en una trobada amb el Conseller Maragall per a la implantació del Pla d’Identitat Digital del Departament d’Educació. A l’interès intrínsec d’una discussió sobre les xarxes socials i el web 2.0 aplicat a una administració pública com és el Departament d’Educació, s’hi afegia el fet que sóc pare d’estudiant de secundària, i que des de la universitat sempre he defensat trencar les barreres que ens separen amb l’ensenyament preuniversitari. Crec que, dels assistents, només l’Ismael Peña i en Josep Martínez són també professors d’universitat (de la UOC i la UAB). La resta d’assistents eren professors de primària i secundària, o experts en xarxes socials i món 2.0.

He de dir que la Trina Milan i en Xavier Vidal, del Gabinet del Conseller, van tenir una participació molt activa al debat, i cal agrair-los l’organització d’aquesta trobada.

La utilitat de les xarxes socials i dels canals socials a les organitzacions i la dicotomia membre/organització és actualment centre d’activa experimentació. A casa meva ho vivim a la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, a l’Institut de Química Computacional i a la mateixa Unviersitat de Girona.  Qui ha de participar a les xarxes socials? Les persones o l’organització anònima? Aquesta va ser una de les qüestions que va sortir. Qui signa les respostes als comentaris d’un blog? Qui es responsabilitza dels tweets?

Em fa l’efecte que la postura del Departament d’Educació pot tenir diversos avantatges. Primer de tot, crear un canal de comunicació directe amb el col.lectiu de mestres i professors de l’ensenyament no universitari de Catalunya. Segon, i ho dic com a membre d’una AMPA, proporcionar informació als pares que intenten ajudar en el funcionament dels centres. I tercer, donar exemple de la utilització de les noves eines sobre la Internet per tal d’arrossegar les persones que no hi acaben de veure la utilitat o hi tenen reticències.

Explicar el per què de les coses que es fan, mostrar les notícies més rellevant en temps real via twitter, o proporcionar informació audiovisual als col.lectius que tenen el seu referent més fort en la televisió són tres elements clau en qualsevol organització top-down. Com molt bé va dir el Conseller, per un cantó el Departament és Govern, i per un altre, Cap de molts de professionals. Jo hi afegiria que és qui lidera les propostes de canvi (a millor) del sistema educatiu.

El blog, el twitter i el youtube del Departament d’Educació són un pas endavant en la transparència i en la governança del sistema si es mantenen i tenen continuïtat. Aquestes tres petites accions han de suposar un catalitzador perquè altres departaments i organitzacions de la nostra Societat s’incorporin al tren dels canals socials i de les xarxes socials. Fins i tot els òrgans d’aquest Departament que depenen de la Conselleria. L’experiència que poden anar agafant ajudarà altres organitzacions, com per exemple les Universitats, a tenir una millor comunicació social.

Cal avançar en algunes coses, però. A la sala on es va fer la reunió no hi havia gaire bona cobertura de telefonia mòbil. Cal facilitar que es pugui treballar en tot moment amb la xarxa. Ja m’ha passat en altres llocs, per exemple a les Sessions Web del CEJFE.

El Departament d’Educació ha començat tres canals socials. El més difícil vé ara: mantenir-los, fer-los útils i promoure una utilització intel.ligent per part de la comunitat educativa, és a dir, pràcticament tot Catalunya.

2 thoughts on “Canals socials a Educació

  1. Miquel,
    primer de tot gràcies per assistir a l’acte. I desprès dir que estic molt d’acord amb el teu anàlisi. La primera dificultat en iniciar presència a la xarxa d’una institució i més d’una administració pública és el convenciment dels caps i dels comandaments intermitjos, el convenciment de que el canvi cap a una informació que esdevingui també coneixement compartit. I una vegada això està aconseguit com és el nostre cas, ara toca treballar de valent amb el que és justament el procés de creació d’aquests continguts, és un repte molt gran però també molt interessant i que Educació com a sector que treballa en el coneixement té el deure de promoure. Especialment important és la formació dels professionals i la coordinació amb els altres nivells de la formació com l’universitari, i per això t’agraeixo especialment la teva aportació,
    Una abraçada i gràcies de nou

Comments are closed.