En uns recents intertweets amb la @mferres, amb ocasió d’una defensa de la llengua catalana, li preguntava què volia dia defensar el català en la recerca. Crec que no hem acabat d’estar d’acord en allò a què ens referim: si en fer servir la llengua catalana (o la que sigui) durant la pròpia recerca, o bé en publicar els resultats de la recerca, que no és ben bé el mateix. No acabem de saber el que estem avaluant.
Una cosa semblant m’ha passat en llegir el post de l’Inside Higher Education titulat New metric System? (he de dir que la meva formació científica m’ha traït i ja em pensava que es proposava canviar el Sistema Internacional d’Unitats – metre, kg, etc) on s’hi comenta que a la revista Against the Grain s’hi fan propostes per anar més enllà de l’actual sistema de comptar les cites que els articles en revistes internacionals reben. No tan sols en ciències socials i humanitats, sinó també en ciència i tecnologia, es proposa fer un seguiment del que se’n fa amb cada article: quan es llegeix, quan es guarda, etc, per contraposició a la situació actual: quan es cita en un document en particular. En definitiva, es tracta de fer un paperlogging: tenir en compte tot allò que li passa a una publicació científica, amb independència del context i del que comporti.
But more fundamental are the changes in what counts as a scholarly publication now, and in how scholars work. It is now possible to track not just when an article is cited, but how often it is read, or at least accessed. As we sit at our terminals downloading material for research papers — whether from journals, digital repositories, or commercial databases – it creates usage data that can be used to analyze how scholarly material is disseminating.
No ho acabo de veure clar, naturalment, i a més
Of course, none of the records have much value in their raw state, sitting there on university servers. Bollen is the principle investigator of the MESUR (Metrics from Scholarly Usage of Resources) project, which is “aggregating otherwise separately recorded usage data sets from the world’s most significant publishers, aggregators, and institutional consortia.” The data is threshed and sorted, allowing for “the reconstruction of user clickstreams, i.e. the sequence of how a user moves from one article (and journal) to the next in a session.”
Francament, em sembla que se’n fa un gra massa. Igual que no acabo d’estar d’acord amb la mètrica que fa servir Webometrics per fer el rànking mundial d’universitats pel que fa als seus webs (… però encara se’n pot parlar, de “web d’una universitat”?), perquè els indicadors són força discutibles. Tal com deia l’Enric Canela fa algunes setmanes al seu post Els problemes dels webs universitaris, la deficiència dels webs és que no estan fets gaire pensant en els usuaris reals (veure el meu post Webs i equips webs de les universitats).
Per cert, a la revista Against de Grain hi he vist el concepte de Amplified Press Release. La veritat és que no veig que hi hagi gaire amplificació.
Foto: http://video.ecb.org/badger/download/vlc/images/VLC105_Length_and_metric_system.jpg
Miquel,
El nostre projecte té a veure amb la millora de l’avaluació de les publicacions feta en català de l’àmbit de la catalanística (llengua, literatura, història de Cat., etc.) No pot ser que un article sobre un clàssic català, per exemple, no es valori només perquè no és en anglès, com sembla que passava en la majoria de casos. També s’avaluaran les monografies, i s’establirà un nou rànquing de revistes indexades en llengua catalana. Això es difondrà quan sigui l’hora.