Avui he aprofitat el viatge a Vilanova i la Geltrú, on assisteixo a la Penedesfera i participo en una taula rodona en el marc de la Innosfera, per visitar el Museu del Ferrocarril d’aquesta ciutat. Feia anys que tenia pendent anar-hi amb la família, és una mica estrany que encara no ho hagués fet, ja que he visitat museus semblants en llocs més llunyans, com el de Mulhouse (relacionat amb el TGV i Alsthom). El que passa és que el Penedés i aquestes comarques del sud proper de Barcelona són força desconegudes per als gironins. Costa arribar-hi, i en tot cas s’hi passa de llarg quan s’enfila un viatge cal al sud o cap a l’oest. Això caldria canviar-ho.
El museu de Vilafranca és més aviat mut. Callat. Impressionant per la col.lecció de locomotores de vapor quietes, mudes, impressionants, testimonis d’un passat orgullós. Acompanyades d’alguns trens amables com els primers Talgo. I a dins de l’edifici de l’entrada, pocs estris seleccionats que mostren pinzellades del funcionament del sistema ferroviari espanyol.
Com que aquest és un tema que m’apassiona em costa ser crític. Però m’agradaria una cosa més dinàmica, que es poguéssin visitar els trens, que hi hagués un tren que es mogués com al Southwestern Railway Museu de Georgia (Duluth) que vam visitar el 2005, que hi hagués un repàs al component innovador i social del ferrocarril, com al Musée Français du Chemin de Fer a Mulhouse, o que s’hi expliqués una història, com el Southern Museum of Civil War and Locomotive History que vaig tornar a visitar fa tres mesos a Kennesaw (Georgia), on hi ha la famosa locomotora “La General”.
Una cosa interessant són el bogies/rodes del talgo, on es veu clarament el sistema que es fa servir per canviar la distància entre rodes, quan a Port-Bou el tren canvia d’ample de via ibèric a ample de via europeu. Senyal que el museu va aportant coses noves. Mudes i estàtiques, però noves i interessants.
Em va agradar el cartell anunciador dels 125 anys de ferrocarril a Vilanova: La obstinació d’avançar. És un bon lema, que potser es podria aplicar a la web 2.0 i a les universitats. Tossuderia, obstinació, constància.
El tema del ferrocarril és una mica romàntic. Temps passats que potser no tornaran, i noves formes de transport de persones i de mercaderies. No sé ara mateix com és el museu de Delicias a Madrid (abans també era estàtic, he de tornar-hi), però estic segur que es pot fer evoluciona aquesta col.lecció de testimonis muts de la història, i combinar sàviament el romanticisme (una mica l’enyor d’un passat que no tornarà) amb la innovació: la clau del futur que ens espera. Jo ho faig avui, pensant en la minixerrada que he de fer sobre el futur de la universitat, tot contemplant impàvides les estructures metàl.lilques dels cavalls de ferror.
Què potser necessites un guia?