Gràcies a un tweet d’en @genisroca, ahir vaig saber que el proper World Science Festival, que uneix ciència i art, tindrà lloc de l’1 al 5 de juny a New York. Cal dir que el web del WSF és molt atractiu i que conté els videos dels darrers festivals, cosa que permet adonar-se que el Festival és força més que fer conferències i demostracions interactives o espectaculars. La foto d’aquest post correspon precisament a l’activitat Astronomy’s New Messengers: The Exhibit Listening to the Universe with Gravitational Waves.
Els americans sempre saben escriure una frase interessant pel que fa a la missió de les seves iniciatives. Per al WSF, en diuen que
Our mission is to cultivate and sustain a general public informed by the content of science, inspired by its wonder, convinced of its value, and prepared to engage with its implications for the future.
The World Science Festival, an unprecedented annual tribute to imagination, ingenuity and inventiveness, takes science out of the laboratory and into the streets, theaters, museums, and public halls of New York City, making the esoteric understandable and the familiar fascinating.
Tot xafardejant la xarxa a partir del WSF (donada la implicació de l’Alan Alda) vaig anar a petar al Center for Communicating Science de la Universitat de Stony Brook. Aquest centre està relacionat amb la facultat de periodisme de la mateixa universitat, i té un consell assessor format per persones provinents de diferents àmbits, entre els quals l’Alan Alda, principal actor de la mítica sèrie MASH. De fet, el CCS funciona des de 2009 i s’ha muntat entre l’Escola de Periodisme, el Brookhaven National Laboratory i el Cold Spring Harbor Laboratory. Entre d’altres activitats, el CCS organitza un màster en comunicació de la ciència, i també, pel juny, un seminari de 4 dies per a científics:
Summer Institute in Communicating Science: The Center for Communicating Science has been developing innovative techniques to help scientists learn to communicate more effectively with the public. At a four-day institute in June, 2011, faculty members from other universities can learn about these techniques and explore ways to use them on their own campuses.
En la mateixa línia, a l’Inside Higher Education, parlaven (How to talk science) d’una trobada a Washington on l’animador principal era l’Alan Alda i també s’hi esmentava el CCS, amb interessants consideracions osbre la comunicació de la ciència al públic.
De fet, al post d el’IHE hi ha un comentari rellevant per part dels dirigents del CCS:
“It’s not a frill, it’s not an extra; it should be a core requirement for every graduate student who leaves in the 21st century,” said Howard Schneider, dean of Stony Brook’s journalism school. “Our aspiration at Stony Brook is to become the first university to require every graduate student to have some communication training — starting with the sciences — before they leave.”
Del que fan els altres (ben fet, és clar), se n’aprèn. Però ara que hi penso…no ho fem aquí, també, això? Si es demana que els estudiants de grau surtin amb competències comunicatives, i als màsters ja hi ha assignatures transversals de comunicació científica i expressió escrita… segurament la diferència és al temps que s’hi dedica.
At Stony Brook, classes in writing, distilling information and improvisation — which five graduate students demonstrated at the plenary session — are designed to train students to clearly communicate their work to the people who fund it, to other scientists, and to the general public.
Escriure, destil.lar, improvitzar: tres habilitats comunicatives que hauria de tenir qualsevol científic. D’acord.
Per cert, l’Alan Alda té un video interessant al web del CCS. Periodista, actor, comunicador.
Molt interessant, tan el World Science Festival com això del Center for Communicating Science. He demanat més informació sobre el seminari aquest de 4 dies.
Jo també l’he demanada. Potser serà interessant, i fins i tot el festival està coordinat amb el curs. Bona idea.