La comunicació científica, en un món exigent i amb un dia que només té 24 hores, demana que a part de qualitat també hi hagi eficiència. Per això cal ser conscients de les oportunitats que moltes eines gratuïtes proporcionen per fer les coses bé i fer-les raonablement ràpidament.
Fer les coses millor i més ràpid no ha de comportar fer-ne moltes més durant el dia. El que ha de permetre és tenir més temps per reflexionar i pensar les coses. Altrament s’entra en una espiral de feina contraproduent.
Presentacions eficaces: són ajuda a presentacions orals, però també documents escrits
El Microsoft Powerpoint (o qualsevol altre programari per fer presentacions) no tan sols és una uxiliar d’una comunicació oral, sinó que permet ràpidament l’expressió escrita d’un treball. Fent servir l’auxiliar de contingut automàtic, es genera una sèrie de diapositives que responen al guió d’un treball. Per exemple, de la presentació d’un producte, o de l’elaboració o avaluació d’un projecte. En pocs segons, doncs, es genera la base de tota una presentació, on només cal substituir el text i respondre a preguntes que el propi Powerpoint genera automàticament. Per un altre cantó, l’estil de les pròpies diapositives és modificable amb qualsevol de les plantilles de color, estil i tipus de lletra, de tal forma que es generen presentacions amb aspecte professional amb molt poc esforç.
Un cop acabada una presentació, és molt bo ubicar-la en algun servei d’Internet que permeti la seva visualització a la xarxa i la seva incrustació en un blog, web o xarxes socials. Per exemple, Google Docs, Slideshare o Issuu. A vegades s’hi pot pujar la pròpia presentació, però a vegades cal passar-la a pdf primer. Cal tenir en compte que, a part de la qualitat intrínseca científica d’una presentació, la seva visualització comporta un component emocional en el lector/receptor que ajuda a tenir-ne una bona impressió. En aquest sentit, Issuu és força espectacular.
El Blog, un portal personal per a la identitat i reputació digital
“Jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu arxiu, el meu web i les meves xarxes socials” podria ser una frase adient al moment actual. El blog com a portal personal sembla cada cop més una gran eina com a referent d’un professional de la ciència i com a portador de la identitat digital personal. Les raons per mantenir un blog són moltes i variades, des de la persona que vol explicar coses, fins aquella que ho fa com a repositori d’idees per a ella mateixa. Senzillament és una eina d’eficiència que permet que altres científics, complementant-ho amb les xarxes socials i altres eines d’Internet, coneguin la feina d’una persona.
Un blog pot fer-se en un servei com wordpress.com o blogger.com, però també pot hostatjar-se en qualsevol servir de hosting. Això permet tenir molt més de control sobre la informació que hi ha, i també donar-li una aparença més professional amb un domini propi (per exemple, aquest mateix blog). Tenri un domini propi pot costar uns 12 EUR/any.
No cal començar des de zero ni inventar-s’ho tot. Hi ha moltes plantilles disponibles que poden fer-se servir lliurement. Si una cosa està ben feta i es pot reutilitzar, és completament correcte de fer-ho, si pot ser, citant la font original. La reutilització d’una bona plantilla o esquema, en el fons, és una avaluació positiva per a qui l’ha feta.
Els científics poden participar en les diverses xarxes socials de la mateixa forma que ho fa qualsevol persona. Però també poden crear la seva pròpia d’una forma molt senzilla. Per exemple, ning.com proporciona en un moment una xarxa social privada.
La marca personal i la reputació digital
Cada cop més és important no tan sols el que diguem, sinó el que els altres diuen de nosaltres. Per això cal cuidar bé la imatge que es projecte a Internet. Un científic no és pas només el que diuen les seves publicacions indexades, la seva tesi doctoral o les seves comunicacions a congressos; és també allò que divulga a Internet, les xarxes on participa, les opinions que expressa. Un interessant llibre parla precisament d’aquest tema: I tu, quina marca ets?.
Un estudiant de màster s’endinsa ja en el món professional (l’investigador també és professional). Per això ha de mantenir un Curriculum Vitae ben presentat i que expressi les seves millors qualitats. Més enllà d’un CV ben escrit clàssic, avui en dia cal parlar ja de CV multimèdia, on el científic es presenta en primera persona, en anglès, en un petit video. Per exemple, VisualCV proporciona una eina molt eficient per fer CV de qualitat.
El Facebook és una excel.lent xarxa social per mantenir relacions de tot tipus. Ara bé, des d’un punt de vista professional hi ha altres xarxes molt millors. Per exemple, LinkedIn és una xarxa social de professionals que facilitat l’intercanvi d’experiències científiques i que promou l’inserció laboral. D’altres xarxes tracten sobre el vessant més acadèmic i investigador.
La Productivitat
El dia té 24 hores, i la societat actual exigeix eficiència. Hi ha molts de mètodes per poder organtizar-se i no perdre’s en el mar complicat de la societat de la informació. El mètode GTD (Getting Things Done) és un dels més senzills i que pot ser seguit de forma molt fàcil. La primera premisa és clau: cal tenir-ho tot apuntat, cal no tenir res al cap que ens angoixi perquè no se’ns pot oblidar. Hi ha molts d’articles sobre el mètode GTD. El millor és seguir un dels diagrames de flux que el descriuen.