Comunicació científica: Eines derivades de la web 2.0

En aquesta entrada, la meva intenció és fer un resum de les principals eines derivades de la web 2.0 i la serva interelació. Totes elles imprescindibles en una bona comunicació 2.0.

L’exemple més clar del pas de la web 1.0 a la web 2.0 són les pàgines web. Concreto, una pàgina web és l’emblema de la web 1.0, o sigui, un disseny bastant estàtic que no interactua amb el visitant. Per altra banda, l’emblema de la web 2.0 és el bloc, que també és una pàgina web, però dinàmica, canvia molt sovint, tan sovint com entrades fa l’autor o autors. A més, interactua amb el visitant en el sentit que, normalment, permet posar-hi comentaris. Els blocs han acostat les pàgines web a qualsevol tipus d’usuari, sigui quin sigui el seu nivell d’informàtica. Hi ha varis portals que permeten crear un bloc amb 2 o 3 passos, destacant el Blogger de Google com a més senzill, o el WordPress, el qual ja permet més opcions gràfiques. La definició d’un bloc podria incloure un munt de termes; com un diari personal, de pensaments, opinions, notícies curioses,… o sigui, n’hi ha per tots els gustos i, per tant, la qualitat del mateix depèn de la inspiració i les ganes del que l’escriu.

La segona eina derivada de la web 2.0, i que és la que més ha arrelat per nombre d’usuaris, és la xarxa social, amb el Facebook com a clar dominador. Una xarxa social és el lloc de trobada d’un grup de gent, un lloc d’intercanvi d’opinions, curiositats, fotos, videos, xats,… Els 400 milions d’usuaris de Facebook demostren la importància d’aquesta eina a nivell mundial, demostrant que la xarxa s’oblida de les fronteres (en la majoria dels casos). Una segona xarxa social a destacar és Twitter, la qual es caracteritza per missatge amb un màxim de 140 caràcters. O sigui, com sms divulgats a la xarxa. Aquesta major simplicitat ha permès que Twitter hagi esdevingut una xarxa social més de divulgació de notícies rellevants, i en la qual diferents organismes i empreses hi formen part d’una forma més dinàmica, a diferència de Facebook que està més encarada a l’oci. La següent xarxa social d’imprescindible menció és LinkedIn, que està totalment encarada a la vida professional, o sigui, un lloc de trobada de gent majoritàriament qualificada. Es podria dir que és una xarxa social de currículums (CVs), on un usuari pot rebre ofertes de feina en funció de la informació entrada. Finalment mencionar altres xarxes socials també molt utilitzades com Tuenti (molt enfocada al món adolescent) o MySpace; i sense oblidar la recent creada Google Buzz, sent una aposta decidida de Google per entrar en un dels únics sectors que se li resisteixen. Tindrà èxit?

Referent a les xarxes socials, totes les que he mencionat són públiques, però hi ha aplicacions que permeten crear-ne de privades, en certa manera equivalents a un grup dins Facebook. Ning permet crear una xarxa social privada, com a exemple una recent creada per un partit polític català, amb Ning. Aquí surt el dil•lema sobre si és millor una xarxa social pròpia o un grup dins d’una de pública.

La tercera eina principal derivada de la web 2.0 és la wiki. Tothom sap què és la Wikipedia, aquella pàgina web on la majoria de la gent va quan no sap alguna cosa. El que molta gent no sap és que qualsevol pot ser autor de la Wikipedia, ja sigui afegint un terme que no conté, o millorant/completant un que ja existeix. Doncs això, una wiki és una pàgina web amb diversos autors, la qual permet la compartició d’informació o l’edició de treballs en grup. Wikispaces permet crear wikis, en les quals fàcilment s’hi poden penjar presentacions, ja sigui amb Scribd o Slideshare. Existeixen wikis tant a nivell acadèmic com professional, sent bastant rellevants en el camp de la medicina per compartir informació mèdica. Com a wiki també vull mencionar Google Wave, una de les darrers aplicacions de Google per inclou diverses eines a l’hora de compartir informació, i beneficiant-se de les diferents utilitats que engloba (iGoogle, Gmail, Traductor, Youtube, Blogger, Calendar, Picasa, Reader,…).

Directament relacionat amb les wikis, tenim l’edició de documents en línia, o sigui, no havent de tenir instal•lat el programari d’edició de documents en el nostre propi ordinador. Les dues principals aplicacions són Google Docs i Microsoft Office Live, sent el primer una altra utilitat de Google, i el segon l’equivalent a l’arxiconegut Microsoft Office amb el Word, Excel i Powerpoint. Cal mencionar que no tenen la infinitat d’aplicacions del programari de pagament, però per la majoria de casos són més que suficients, destacant que permeten una compartició immediata dels documents, ja que es guarden directament en xarxa.

Una altra eina imprescindible en la comunicació és la fotografia. Per això vull mencionar tres aplicacions que permeten emmagatzemar fotografies en xarxa i compartir els àlbums derivats: Flickr, Picasa i Photoshop. I parlant d’emmagatzemar, com ho faig per no oblidar-me d’aquelles adreces web que visito i considero interessants? Com a adreces web també he d’incloure entrades de diferents blocs. Doncs recomano utilitzar un programa com Delicious, el qual fàcilment ens emmagatzema per etiquetes totes aquelles adreces que ens interessen i que un dia futur podem necessitar tornar-hi a entrar. A més, ara relacionat amb les pàgines web, hi ha una manera de poder seguir les novetats d’una pàgina web, incloent les noves entrades als blocs que ens interessen, mitjançant aplicacions com Google Reader o Bloglines. O sigui, és una eina que us estalvia haver d’entrar cada dia a diferents pàgines web o blocs per veure si s’ha escrit res nou, ja que amb una sola pàgina tindreu totes les novetats. Això també s’aplica a pàgines web de diaris o notícies, a les quals et pots subscriure a totes o només a les notícies d’esports, política o economia, per exemple. Fixeu-vos quan veieu el símbol amb RSS, clicant a sobre directament us permetrà subscriure’s-hi amb alguna de les eines mencionades.

Ja per acabar, per no interrompre la dinàmica del text anterior, us voldria deixar amb algunes anotacions sobre Twitter, la xarxa social més adequada, des del meu punt de vista, per una bona comunicació científica. “following” són els usuaris de Twitter que segui, i “followers” són aquells que us segueixen a vosaltres. Twitter, a diferència de Facebook, permet un seguiment lliure de la gent, l’usuari no decideix qui el segueix (en general), i pot decidir a qui seguir lliurement. Després tenim el “Retweet”, per reenviar aquell missatge interessant als nostres “followers”, i el “Replay” per respondre un missatge que hem rebut dels nostres “following”, una resposta en obert i que fem una referència a l’usuari del missatge inicial com a “@usuari”. Llavors tenim el “Direct Message”, un missatge tancat, només el rep a qui l’enviem, i per això hem de clicar sobre la fotografia de l’usuari, surt una rodeta i apareix el “Direct Message”. També tenim les llistes per agrupar aquells “following” en un cert grup. I per últim destacar els hashtags, etiquetes que s’han inventat els mateixos usuaris per tal d’agrupar missatges d’una mateixa temàtica, i posem el símbol # a davant, com ara #comcient o #tcaq, o #fb (facebook), o #ff (follow friday). Per últim dir que hi ha programes complementaris al Twitter, com ara Twitxr o Twitpic per posar fotos, o el Hootsuite o Tumblr com a portals per gestionar de forma unificada totes les entrades a les nostres diferents xarxes socials, bloc inclós.

Ara només toca una cosa, que us creeu un bloc i us uniu a Facebook, Twitter i LinkedIn, cadascuna amb les característiques pertinents. Penseu a mencionar les vostres entrades al bloc a les diferents xarxes socials. I complementeu-ho tot amb la resta d’eines que us he comentat. Som-hi tots a fer una bona comunicació 2.0!!!

(autor convidat: Jordi Poater)