Eines de comunicació cientifica en forma de pòster
Malgrat que un pòster es pot dissenyar des de zero, evidentment, el més fàcil és agar-ne un de fet i modificar el seu contingut, o bé agafar algunes de les plantilles lliures que estan a disposició a la Internet. Per exemple, cercant “free powerpoint poster templates”, per exemple a posterpresentations.com, genigraphics, studentposters o posters4research. Fer un pòster no és el mateix que fer un article escrit, cal tenir en compte consideracions d’espai en blanc, disseny de colors, formes, gràfics i mida de lletra. Aquí un ha un bon exemple de recomanacions sobre com fer un bon pòster.
Sempre va bé una ajuda
En fer una comunicació escrita o bé fer un pòster pot ser un bon recurs insertar-hi alguna cita cèlebre (el que els angloparlants anomenen quotes). A Internet n’hi ha diverses, com aquesta d’una universitat americana.
Precisament ens podem trobar moltes vegades amb la conveniència o necessitat de traduir textos sencers entre idiomes. Avui en dia és ben fàcil fer-ho amb el Google Translate. Només cal donar-l’hi el text a traduir o bé l’adreça d’un apàgina perquè Google en faci una bona traducció. Naturalment cal repassar-ho, però pot fer una bona feina i ajudar a aprofitar el temps. Es pot insertar aquesta eina en el blog o web personal.
Mapes conceptuals
Cmaptools és un programari que s’instal.la a l’ordinador i que permet fer mapes conceptuals, que a primera vista s’assemblen als mapes mentals (MindMeister) però els conceptes estan vinculats per un verb, copulatiu o transitiu. Això permet fer proposicions. El millor és veure directament els exemples d’aquest programari desenvolupat per l’Institute of Human and Machine Cognition de Florida.
Parlem de comunicació de la ciència, de la nostra; i de la ciència dels altres?
Les dues revistes principals del món en comunicació dels avenços científics són Nature i Science. Altres revistes com el Journal of the American Chemical Society proporcionen articles d’alt nivell en camps específics, en aquest cas de la Quimica. L’accés a aquestes revistes depèn d’inversions econòmiques importants per part dels centres de recerca. Per això darrerament apareixen revistes d’accés obert com PLOS, en part degut a què els Governs volen que la recerca finançada amb fons públics sigui d’accés lliure per part de la Societat.
Per sota d’aquestes revistes que donen compte de recerca nova, revistes com La Recherche, News Scientist o Scientific American (Investigación y Ciencia) tracten en llenguatge planer els darrers avenços científics.
Per veure l’impacte esperat d’una publicació o per conèixer l’impacte real (número de citacions rebudes), les universitats proporcionen accés al Web of Knowledge; a l’apartat d’Essential Science Indicators s’hi pot veure articles i científics molt citats; per un altre cantó, al Journal of Citation Reports s’hi relacionen totes les revistes per índex d’impacte. Tot plegat té importància en processos d’avaluació de la recerca.
Per buscar temes científics o trobar autors d’articles científics el Google Scholar pot ser una bona eina, ja que proporciona el resum de l’article i les cites que ha rebut.
Científics blocaires
En els darrers temps l’activitat de comunicació científica dels investigadors s’ha extés als blogs. Bons exemples se’n troben a ScienceBlogs i molts altres webs. També se’n poden trobar als diaris,
Les administracions públiques estan impulsant la comunicació de la ciència i la divulgació. Bons exemples en són Global Talent, Recerca en Acció, Madri+d o la Plataforma SINC.
La ciència és una cosa massa sèria com per no agafar-se-la amb una mica d’humor.
Els premis anti-Nobel (IG Nobel) i articles improbables:
Apartat de ciència i tecnologia de The Onion, una revista satírica americana.