No he escrit gaire sobre l‘article publicat a Science per l’equip de Craig Venter (disponible lliurement al web d’aquesta revista) perquè no sóc expert en biologia sintètica. No crec que es tracti de vida artificial. Ho trobo ben natural, en el sentit de creat per la Natura, o sigui, creat per les persones (no sóc filòsof ni expert en ètica, així que no puc discutir amb els que en saben de veritat).
En Venter ha creat (a partir de trossos reals, sempre copiant) un nou organisme: M. mycoides JCVI-syn1.0. Però avui n’he pogut parlar una mica amb el company professor de genètica de la UdG Jordi Vinyas, que me n’ha fet cinc cèntims. De fet, ja havia llegit l’opinió de la també professora de Biologia Cel.lular de la UdG Marissa Molinas, en una entrevista al Diari de Girona d’ahir.
Com a professor d’un curs d’estiu d’Informació i Ciència, on en Carles Pla, també professor de genètica de la UdG hi imparteix una lliçó sobre informació biològica, he pogut seguir una mica tot l’assumpte de la recodificació del genoma. Ara mateix també col.laboro amb una assisgnatura Intercampus sobre el tema. L’article de Venter al Science és un avenç tecnològic sens dubte, i un exemple de tractament informacional.
Més enllà dels aspectes químics, bioquímics, biològics i ètics, m’ha fet força gràcia que l’equip d’en Venter hagi posar “watermarks” en aquest genoma redissenyat. De fet, ja ho havia fet fa un temps en exemples més senzills. Ara diu que hi ha codificat l’adreça web del genoma, i algun missatge secret destinat a qui en el futur pugui desxifrar les seqüències codificades.
Com que també estic implicat al curs d’estiu de criptografia (en la part de quàntica), em diverteix que algú pugui haver encriptat (clàssicament, això sí) una adreça electrònica, paraules o altre informació en trossos de genoma no funcionals. Em pregunto si l’equip d’en Venter hi ha codificat alguna adreça de twitter. Potser intentaré descifrar-ho, ja que els watermarks estan a disposició de tothom a la documentació addicional de Science.
Com es codifica a l’ADN (una altra cosa és encriptar-ho) un text? Doncs amb les “lletres de la informàtica”. En aquesta columna de Setciències al Diari de Girona vaig explicar-ho.
La ciència avança de forma bàrbara. Crec que és per bé. I ara una reflexió.
En l’article de Craig tinc la impressió que ha passat una cosa que ja es veia venir. Al final, es tracta fonamentalment d’un desenvolupament tècnic. És una mica com la manipulació en màgia: es pot practicar, es pot millorar, es pot arribar a dominar magistralment.
Però allò que realment colpeix és el mentalisme: predir el futur, controlar la ment, llegir la ment (bé… fer-ho veure). Per això el camp on s’està a les beceroles i pot canviar el nostre futur és de la neurociència. El de la percepció, el de la consciència. Això sí que fa pensar. Som qui som o un programa creat per algú? El que hi ha a la pel.lícula Matrix (i potser també a Avatar) no és ciència ficció, sinó que pot ser realitat.
Watermarks de M. mycoides JCVI-syn1.0
Watermark-1, 1246 base pairs
TTAACTAGCTAAGTTCGAATATTTCTATAGCTGTACATATTGTAATGCTGATAACTAATACTGTGCGCTTGACTGTGATCCTGATAAATAACTTCTTCTGTAGGGTAGAGTTTTA
TTTAAGGCTACTCACTGGTTGCAAACCAATGCCGTACATTACTAGCTTGATCCTTGGTCGGTCATTGGGGGATATCTCTTACTAATAGAGCGGCCTATCGCGTATTCTCGCCG
GACCCCCCTCTCCCACACCAGCGGTGTAGCATCACCAAGAAAATGAGGGGAACGGATGAGGAACGAGTGGGGGCTCATTGCTGATCATAATGACTGTTTATATACTAATGC
CGTCAACTGTTTGCTGTGATACTGTGCTTTCGAGGGCGGGAGATTCGTTTTTGACATACATAAATATCATGACAAAACAGCCGGTCATGACAAAACAGCCGGTCATAATAGAT
TAGCCGGTGACTGTGAAACTAAAGCTACTAATGCCGTCAATAAATATGATAATAGCAACGGCACTGACTGTGAAACTAAAGCCGGCACTCATAATAGATTAGCCGGAGTCGT
ATTCATAGCCGGTAGATATCACTATAAGGCCCAGGATCATGATGAACACAGCACCACGTCGTCGTCCGAGTTTTTTTGCTGCGACGTCTATACCACGGAAGCTGATCATAAAT
AGTTTTTTTGCTGCGGCACTAGAGCCGGACAAGCACACTACGTTTGTAAATACATCGTTCCGAATTGTAAATAATTTAATTTCGTATTTAAATTATATGATCACTGGCTATAGTC
TAGTGATAACTACAATAGCTAGCAATAAGTCATATATAACAATAGCTGAACCTGTGCTACATATCCGCTATACGGTAGATATCACTATAAGGCCCAGGACAATAGCTGAACTGA
CGTCAGCAACTACGTTTAGCTTGACTGTGGTCGGTTTTTTTGCTGCGACGTCTATACGGAAGCTCATAACTATAAGAGCGGCACTAGAGCCGGCACACAAGCCGGCACAGT
CGTATTCATAGCCGGCACTCATGACAAAACAGCGGCGCGCCTTAACTAGCTAA
Watermark-2 1081 base pairs
TTAACTAGCTAACAACTGGCAGCATAAAACATATAGAACTACCTGCTATAAGTGATACAACTGTTTTCATAGTAAAACATACAACGTTGCTGATAGTACTCCTAAGTGATAGCTT
AGTGCGTTTAGCATATATTGTAGGCTTCATAATAAGTGATATTTTAGCTACGTAACTAAATAAACTAGCTATGACTGTACTCCTAAGTGATATTTTCATCCTTTGCAATACAATAA
CTACTACATCAATAGTGCGTGATATGCCTGTGCTAGATATAGAACACATAACTACGTTTGCTGTTTTCAGTGATATGCTAGTTTCATCTATAGATATAGGCTGCTTAGATTCCCT
ACTAGCTATTTCTGTAGGTGATATACGTCCATTGCATAAGTTAATGCATTTAACTAGCTGTGATACTATAGCATCCCCATTCCTAGTGCATATTTTCATCCTAGTGCTACGTGAT
ATAATTGTACTAATGCCTGTAGATAATTTAATGCCTGGCTCGTTTGTAGGTGATAATTTAGTGCCTGTAAAACATATACCTGAGTGCTCGTTGCGTGATAGTTCGTTCATGCAT
ATACAACTAGGCTGCTGTGATATGGTCACTGCCCTTACTGTGCTACATATTACTGCGAGGGGGATGACGTATAAACCTGTTGTAAGTGATATGACGTATATAACTACTAGTGA
TATGACGTATAGGCTAGAACAACGTGATATGACGTATATGACTACTGTCCCAAACATCAGTGATATGACGTATACTATAATTTCTATAATAGTGATAAATAAACCTGGGCTAAA
TACGTTCCTGAATACGTGGCATAAACCTGGGCTAACGAGGAATACCCATAGTTTAGCAATAAGCTATAGTTCGTCATTTTTAAGGCGCGCCTTAACTAGCTAA
Watermark-3 1109 base pairs
TTAACTAGCTAATTTAACCATATTTAAATATCATCCTGATTTTCACTGGCTCGTTGCGTGATATAGATTCTACTGTAGTGCTAGATAGTTCTGTACTAGGTGATACTATAGATTTC
ATAGATAGCACTACTGGCTTCATGCTAGGCATCCCAATAGCTAGTGATAGTTTAGTGCATACAACGTCATGTGATACAACGTTGCTGGCTGTAGATACAACGTCGTATTCTGT
AAGTGATACAATAGCTATTGCTGTGCATAGGCCTATAGTGGCTGTAACTAGTGATATCACGTAACAACCATATAAGTTAGATTTAATGCCCCTGACTGAACGCTCGTTGCGTG
ATAGTTTAGGCTCGTTGCATACAACTGTGATTTTCATAAAACAACGTGATAATTTAGTGCTAGATAAGTTCCGCTTAGCAAGTGATAGTTTCCGCTTGACTGTGCATAGTTCGT
TCATGCGCTCGTTGCGTGATAAACTAGGCAGCTTCACAACTGATAATTTAATTGCTGATATTGCTGGCTGTCTAGTGCTAGTGATCATAGTGCGTGATAGTTTAAGCTGCTCT
GTTTTAGATATCACGTGCTTGATAATGAAACTAACTAGTGATACTACGTAGTTAACTATGAATAGGCCTACTGTAAATTCAATAGTGCGTGATATTGAACTAGATTCTGCAACTG
CTAATATGCCGTGCTGCACGTTTGGTGATAGTTTAGCATGCTTCACTATAATAAATATGGTAGTTGTAACTACTGCGAATAGGGGGAGCTTAATAAATATGATCACTGTGCTAC
GCTATATGCCGTTGAATATAGGCTATATGATCATAACATATATAGCTATAAGTGATAAGTTCCTGAATATAGGCTATATGATCATAACATATACAACTGTACTCATGAATAAGTT
AACGAGGATTAACTAGCTAA
Watermark-4 1222 base pairs
TTAACTAGCTAATTTCATTGCTGATCACTGTAGATATAGTGCATTCTATAAGTCGCTCCCACAGGCTAGTGCTGCGCACGTTTTTCAGTGATATTATCCTAGTGCTACATAACA
TCATAGTGCGTGATAAACCTGATACAATAGGTGATATCATAGCAACTGAACTGACGTTGCATAGCTCAACTGTGATCAGTGATATAGATTCTGATACTATAGCAACGTTGCGT
GATATTTTCACTACTGGCTTGACTGTAGTGCATATGATAGTACGTCTAACTAGCATAACTAGTGATAGTTATATTTCTATAGCTGTACATATTGTAATGCTGATAACTAGTGATA
TAATCCAACTAGATAGTCCTGAACTGATCCCTATGCTAACTAGTGATAAACTAACTGATACATCGTTCCTGCTACGTGATAGCTTCACTGAGTTCCATACATCGTCGTGCTTAA
ACATCAGTGATAACACTATAGAGTTCATAGATACTGCATTAACTAGTGATATGACTGCAAATAGCTTGACGTTTTGCAGTCTAAAACAACGTGATAATTCTGTAGTGCTAGATA
CTATAGATTTCCTGCTAAGTGATAAGTCTACTGATTTACTAATGAATAGCTTGGTTTTGGCATACACTGTGCGCTGCACTGGTGATAGCTTTTCGTTGATGAATAATTTCCCTA
GCACTGTGCGTGATATGCTAGATTCTGTAGATAGGCTAAATTCGTCTACGTTTGTAGGTGATAGTTTAGTTGCTGTAACTAATATTATCCCTGTGCCGTTGCTAAGCTGTGATA
TCATAGTGCTGCTAGATATGATAAGCAAACTAATAGAGTCGAGGGGGAGTCTCATAGTGAATACTGATATTTTAGTGCTGCCGTTGAATAAGTTCCCTGAACATTGTGATACT
GATATTTTAGTGCTGCCGTTGAATATCCTGCATTTAACTAGCTTGATAGTGCATTCGAGGAATACCCATACTACTGTTTTCATAGCTAATTATAGGCTAACATTGCCAATAGTGC
GGCGCGCCTTAACTAGCTAA
Hola Miquel,
Molt bona entrada. Malgrat que ni siguem experts en la ètica i les implicacions morals d’alguns avenços científics, amb el que segur que podem ajudar és a identificar els problemes i a racionalitzar els arguments. I aquest cas és molt clar, el que segur que no s’ha fer és crear vida, com a molt ha modificat una còpia. En altres paraules, quan copies un examen d’un teu company de classe, no escrius exactament el mateix, però sí que vols que el significat sigui el mateix. Per cert, no he pogut desxifrar el codi. He traduït les seqüències del watermark a aminoàcids a traves del codi genètic i no em sembla haver-hi vist cap missatge concret.