En el marc de les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran, avui he fet una xerrada a la Casa de Cultura de Girona amb el títol De Darwin a l’astronomia: les molècules, actores o directores?. Hi he repassat unamica el paper de la física i la química, des de la nanotecnologia fins a l’astronomia, passant pel paper de les grans molècules detectades fa poc a l’espai exterior com a potencials fonts de vida a la terra.
Com m’ha passat en d’altres xerrades a la gent gran, és realment un goig veure com les persones grans (també n’hihavia de no tan grans…) fan preguntes, s’interessen pels temes d’actualitat… tot i que mols reconeixen que no és pas gaire fàcil seguir una xerrada de ciència “dura” (les xerrades de ciència naturalista segur que són més entenidores i, per què o s’ha de reconèixer, més interessants i properes).
En aquestes xerrades, sobre tot les que faig a Girona, i procuro incloure anècdotes de la vida quotidiana, records de joventut i analogies amb la vida diària, per exemple el mercat, l’escola o la ciutat. és una forma fàcil (sense caure en la sensibleria) de connectar amb l’auditori.
La presentació que ha acompanyat la meva xerrada la tinc penjada a l’issuu: http://issuu.com/miquelduran/docs/101214-ccultura-gent-gran