Esperanto i globus
Esperanto i globus
Ahir al matí vam anar a quatre museus (no gaire grans, també és veritat) de forma consecutiva, ja que permetien adquirir una entrada familiar conjunta: el de l’esperanto, el de globus terraquis, la biblioteca nacional i el de papirs.

El museu de l’esperanto ha estat força interessant ja que ens ha permés fer-nos una idea una mica millor de les raons de la creació d’aquest llenguatge artificial. Pensant-ho bé, però, perquè artificial? Si l’ha fet la gent, és tan natural com els altres… per això aquest museu depèn del departament de llengües planificades de l’acadèmia de ciències austríaca.

Més enllà de la curiositat i del valor històric, no acabo de creure en el possible èxit de l’esperanto o d’una altra llengua planificada. Potser m’equiovoco, però és consustancial a la humanitat de diferenciar-se, de crear dialectes, d’amagar, de donar riquesa a les paraules… i això ja va provocar la Torre de Babel. A més, no és l’anglès comú (no pas l’anglès dels anglesos, sinó aquest anglès que tan bé parles els francesos, italians, catalans, alemanys, croates, japonesos, etc…) el nou esperanto? Durant aquest viatge sempre ens hem pogut comunicar en anglès.

Pel que fa al museu de globus terraquis, des del punt de vista de col.lecció històrica segurament és interessant, però la veritat és que tots eren tancats darrere vitrines. Un globus s’ha de poder fer rodar, s’ha de poder fer servir, més enllà de la informació virtual (hiperglobus, en diuen) que ens van proporcionar un parell de pantalles d’ordinador. No vam poder veure com estaven dibuixats els continents, els rius, ni la geografia humana-política. Ja entenc que si ets un estudiós del tema els deuen deixar remenar, però la geografia és també molta ciència, i costa de no experimentar.

I de la biblioteca nacional: un edifici i una sala grandiosos, testimonis d’un altre moment. Quelcom per ensenyar com a relíquia, potser.

News Reporter

1 thought on “De llengües planificades i de globus terraquis

  1. “…és consustancial a la humanitat de diferenciar-se, de crear dialectes, d’amagar, de donar riquesa a les paraules… ”
    Suposo que en la humanitat sempre han conviscut les forces que menen cap a la diversitat i les que menen cap a la unió. Actualment estan desapareixen a gran velocitat (des del punt de vista historiogràfic) moltes llengües i dialectes i no s’observa un fenòmen de dialectització que ho compensi. L’esperanto justament es troba del costat dels defensors de la diversitat, és una eina per frenar, en allò que sigui possible, la voracitat de les llengües majoritàries. L’esperanto és, alhora, enriquiment i esperança (tal com suggereix el mateix nom). És l’ombudsman de les llengües. Allò que s’aconsegueix amb l’esperanto no serà mai allò que aconseguirem sotmeten-nos a l’anglès o altra llengua dominant de torn.
    Sobre l’anglès s’ha mitificat molt. Quanta gent del nostre entorn es capàç de mantenir un debat en anglès amb fluidesa? l’anglès costa diners i temps, coses de les quals no disposa la majoria de la població mundial. Els que ens defensem en anglès som una èlit i no en som prou conscients d’això.

Comments are closed.