L’Inside Higher Ed portava fa pocs dies un article titulat You Think We’re Rankings-Obsessed? que esmentava l’obsessió dels govern per situar una o més universitats als rànkings mundials universitaris. Ni Espanya ni Catalunya en són una excepció. De fet, la convocatòria de Campus d’Excel.lència del Govern Espanyol ha posat com a una de les excuses el fet que cap universitat espanyola està prou ben situda. I pel que fa al Govern Català, cada cop que hiha una bona notícia (per exemple, les Starting Grants), s’afanyen lògicament a remarcar-ho com a criteri d’excel.lència en un rànking ad-hoc.
És humà i és comprensible que tothom vulgui ser a dalt dels rànkings. Però tampoc cal obsessionar-s’hi, sobretot tenint en compte que moltes classificacions afavoreixen les unviersitats grans. Però hi ha canvis, en particular al rànking del Times Higher Education THES, que canvia de gestor. I e lque sembla més clau, vol intentar trobar una manera de no afavorir tant els resultats científics (sobretot la biologia i les ciències de la salut), per valorar millor les humanitats i les ciències socials. No serà pas gaire fàcil, perquè costa posar-se d’acord (fa poc hiha hagut una reunió a Catalunya per aquest tema).
En aquest article del l’IHE es proposa que els rànkings no parlin pas tant d’una determinada universitat, sinó més aviat d’un sistema universitari. Això sembla encertat. De fet, a Catalunya, si es mira bé, les universitats no són pas gaire diferents. Senzillament perquè reben gairebé el mateix finançament per estudiant. Una altra cosa seria comparar el sistema català amb el valencià, o amb el Baviera. O amb el de Califòrnia.
En relació amb la qüestió dels rànkings, fa temps que hi ha també una certa obsessió per reformar la Universitat al nostre entorn. L’altre dia l’Enric Canela en parlava: no està clar si es reformarà el sistema de governança, ni tampoc en quina línia. La gobernanza de la universidad y sus entidades de investigación e innovación és un esborrany del ministeri d’educació que pretèn abordar la millora del finançament i la innovació en el funcionament de les universitats. Ja ho veurem. Fer reformes de forma consensuada amb tots els agents del sistema segur que és complicat.
D’aquest informe del Ministeri també en parla l’Antonio Arias al seu excel.lent blog, on hi diu que
en España la autonomía universitaria tiene rango de derecho fundamental, con apoyo nada menos que en una Ley Orgánica, y es exhibida con orgullo por toda Universidad, de igual modo que un hidalgo de la Edad Media mostraba una imagen honorable y socialmente incuestionada, pese a pasar hambre y penuria.
Gràcies a l’Antonio Arias m’he assabentat també del “Seminario Interuniversitario: Universidad y Sociedad: Transparencia y eficiencia institucional. Rankings universitarios” organitzat per la CRUE a Baeza el 14 de gener. Aquest seminari parteix en particular de l’infome de l’IAIF per a la Comunitat de Madrid que ja vaig esmentar en aquest mateix blog en el seu moment.
No és obsessió pels rànkings, sinó visió de futur, l’article From the Campus to the Future acabat de publicar per Educause Review. Entre moltes altres coses rellevants, ER es pregunta:
How can we accommodate the increase in numbers of students without compromising quality?
What can we do to lower the cost of learning resources?
How flexible is our higher education system? Does it provide paths to degree completion that suit all students?
If we were to transform the student experience, what would it look like? What would we do differently? How would those changes affect the individual? The workplace? Society?
Can we create a better linkage between research and instruction, creating new opportunities for discovery and community?
What can we do to speed the translation of research into solutions that benefit society?
What type of administrative services and support will allow the institution, faculty, and students to optimize their time and talents?
If the college/university metaphor today is a network rather than a campus, what does that mean for our work in information technology?
Aquest número d’Educause Review és tot molt interessant, com semper. El comentaré més endavant.
Foto: Purdue University, https://sharepoint.agriculture.purdue.edu/ces/galaxy/Images1/Purdue%20Campus.jpg
