Avui al migdia ha tingut lloc un Àgora del CQuatre (Consell Català de la Comunicació Científica) al Cosmocaixa de Barcelona, on hi ha hagut un debat titulat “Ciència i Acció de Govern” entre els cinc partits polítics amb més representació al Parlament de Catalunya (el partits C’s no hi ha vingut).
Ha estat un debat relativament entretingut amb una conclusió fàcil: l’existència del Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació, signat per tots els partits i agens socials, fa que el debat sobre Ciència i Recerca sigui poc viu, ja que en allò fonamental tothom hi està d’acord.
He de dir que se n’ha fet poc resssó, d’aquest debat, i és llàstima. Igual que deia la setmana passada que la universitat no és al centre del debat polític, sembla que la ciència tampoc. Un altre problema avui ha estat la confusió entre Ciència i Recerca, que ja vé de lluny (igual que es parla de política cientifica, quan el que es vol dir és política d’R+D+i+d). El mateix Ernest Benach diu que la Ciència no forma part del relat compartit del país.
Hi han intervingut Tomàs Molina (c4), Felip Puig (ciu), Marina Geli (psc), Ernest Benach (erc), Santiago Rodríguez (pp) i Dolores Camats (ic). En general els membres de la taula han estat més dinàmics i preparats que al debat d’universitats de la setmana passada. Potser en Rodríguez no està tan vinculat a la Ciència, i evidentment la Maria Geli, per la seva condició de metgessa i consellera de salut, coneix molt bé el tema. L’Ernest Benach ha estat una mica apagat, mentre que en Felip Puig ha estat prudent, suposo que per la seva condició de membre del futur govern. La Dolors Camats ha estat de fet la primera ponent que ha apostat per la universitat com a sistema investigador potent català, i ha estat franca, fresca i clara (al debat d’universitats aquest paper el va jugar el representant del PP; suposo que el PP i IC tenen menys angoixes electorals i això els permet comunicar millor – una altra cosa són les idees…). Un cop ella ha introduït la universitat com a agent investigador, la resta de ponents s’hi han sumat, sense oblidar la importància del sistema CERCA.
Una mica de recull d’idees, a partir de les notes que hi he agafat:
Tomàs Molina: Cal visualitzar-se més… el món de l’economia parla molt més de tu-a-tu. El món de la ciència, la recerca, la innovació… massa sovint mvivim en un món separat… costa molt més reclamar… Tres eixos: polítiques, finançament, talent
CIU – Felip Puig
Cal reconstruir els vincles entre política i ciutadans. Cal reconstruir el teixit productiu si es vol alguna reivindicació nacional / recuperar valor social de l’empresa, l’empreneduria, etc. Aposta per potenciar el talent autòcton i implicar-lo en la política d’innovació.
Simplificació del sistema català de ciència i innovació. Bon model: cerca, icrea… continuar apostant-hi.
Cal innovar no tan sols sobre produtes, sinó també sobre processos.
Marina Geli (PSC)
El pensament científic permet fugir de la demagògia, dels dogmes…
La ciència és la que mou més capacitats socials, personals, econòmiques.
Plaer pel coneixement, impuls a la innovació i transferència: 2005 (psc)
UN: Societat líquida, frivolització (segueix rellevant invertir en la divulgació de la ciència) – sense això, la nostra capacitat per no decaure en un moment de crisi serà baixa.
DOS: talent -el plaer pel coneixemnet ha de començar a edats joves, no es pot esperar a la universitat… cal continuar invesrtint i estabilitzar el secot educatiu. Esmenta els centres de recerca (hospitals…). El sector salut és un gran àmbit. També agroalimentari. Tecnologies aplicades (.e.g, audiovisual)… ambientals… energia… cal veure com la xarxa de parcs hi treblla, com es focalitza…
No s’ha aconseguit que els sectors financers vegin la ciència com a sector productiu.
O sigui: talent+impregnació científica+talent primària. Segon: polítiques ordenades. Tercer: que les entitats financeres hi ajudin.
Ernest Benach, ERC
Cal més sensibilitats per la ciència, per la recerca…
Dos exemples: el parlament ha donat suport directe a la setmana de la ciència. Tmabé el parlament té el capcit, consell assessor en temes de ciència. Únic parlament europeu que en té.
Demana rigor amb un punt de creativitat.
Des del govern s’ha anat posant la ciència al lloc que li pertoca de preeminència a les polítiques públiques.
Sense la ciència, els processos de decisió política acaben quedant coixos.
Prioritari: energies renovables i eficiència energètica
Prioritzar sectors industrials relacionats amb l’energia sostenible. Aigua, residus, etc…
R+d+di en matèria ambiental: prioritari – potenciar l’economia verda.
Santiago Rodríguez (PP)
Reconeix que s’ha fet un esforç important des del govern de la gencat.
Diu que a Catalunya hi ha pocs centres tecnològics relacionats a entorns industrials.
Les infrastructures de recerca són importants (mare nostrum., baixada del 2eu al 77 món..) sincrotó… prbb…
Diu que falten grans infrastructures noves que retinguin talent i captin talent de fora.
Dolors Camats IU
Diu que l’auditori en sap molt… i la seva responsabilitat no és pas saber-ne més, sino crear les condicions perquè nosaltre poguem fer bé la feina.
Té la sensació d’estar a un tribunal.
Parla d’universitat: defensa que es coopeari davant de competir, més especialització, emmarca en l’excel.léncia de qualitat. La Univ. Ha de ser vertebradora.
Ni el coneixement ni l’educació és una mercaderia que pugui ser tractada com altres coses al lliure mecat. No s’hi pot acplicar criteris de rendabilitat habituals.
Vol un sistema universitari al servei de les persones, de la socierat general, dels sectors productius (transferència).
Parla de l’estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya.
Línies de recerca per a la modernització social i ecològica – estalvi energèic, mobilitat de persones i mercaderies 8demana ajut tècnic per a la reducció de la velocitat)
Ús sostenible de l’aigua (transvassaments no) – gestió de residus. Però no tot s’hi val. No a la r+d+i amb finalitats militars.
Joaquim elcacho (diari avui)
Està l’actual govern satisfet amb la política de comunicació de la ciència?
Ebenach: la ciència no forma part del realt compartit del país. Per desgràcia, el debat de ciència interessa a qui interessa… Tots plegats hem de fer un esforç per incoporar-la al relat
D Camats: en comunicacio n’hi ha força, fins i tot en matèria de cultura (museus).
Felip Puig: Si volem captar talent, el primer que hem de fer és generar-lo al país. No pas només a primària, el gust per l’excel.lència i la competència s’ha de fer amb major visualitzacio…
Deixem que l’empresa surti ben parada a les sèries de tv… es promociona la transgressió, en lloc de l’iniciativa, esforç, etc.
S Rodríguez:
Fa temps els propis empresaris no tenien consciència que calia etar amatent a les innovacions, a la creació de coneixement, etc.
Carles Perelló (pres soc matem)
No tot es pot raonar i decidir racionalment… moltes coses es fan per imitació o per petites innovacions. Això fa que totes les univesritats del món siguin pràcticament iguals… El mateix passa a la moda i a la relació. Imitació pot ser estar d’acord amb alguna cosa. Tenim molts bons músics i pintors, i molts mals científics… el problema és a la premsa… no hi ha mai res de ciència… i si hi ha coses, es confon les coses…
M Geli:
El debat vé perquè el sector econòmic vegi que la innovació és clau.
Al sector de salut les coses són més fàcils, hi hamés comunicació social…
És clau la rendició de comptes… perquè serveixen les coses… altrament guanys immediats, frivolitat, etc.
Diu que les univesitats són massa invisibles com a grup.
D Camats: Hauríem de compartir amb els mitjans de comunicació la reflexió sobre ciència i mitjans… parla de TDT i xarxes socials.
Diu que invertir en formació no era gaire rendible fins ara per als joves… torbaven feina fàcilment.
Lluís Jofre
Creuen possible que, donada l’entesa entre tots, siguem una mica transgressors entre tots (el que va fer en Mas Colell).
Podríem ser-ne en universitats? S’ha de crear una manera de poder fer una bona transferència.
Mateo Valero
Cal parlar més de ciència. La recerca no és cap joguina per divertir-nos, és una eina per crear riquesa.
Cal veure la recerca com a un diner-llavor que en produeixi més.
Diu que la bona recerca és aquella que serveix perquè l’empresa faci més diners.
Cafè per a tots, no… avaluació… sostenibilitat… (per al.lusions al mare nostrum)
Cal refundar les univesriatst: no som eficients.
M GELI. Han transgredit en els àmbits que han pogut.
A les universitats, tres temes: governança, autonomia com l’autonomia és compatible amb la necessària planificació política. Autonomia amb base a rendiment de comptes. Universitat de Catalunya. Parla de l’equilibri terriorial.. clau d’equilibri per passar de la fragmentació cap a la concentració.
El dept universitats ha de tenir relacio gran amb els depts d’educaió i d’economia.
Ebenach: en ciència hi ha una forta base comuna, més que no pas en altres temes.
Fpuig: ok a la trangresssió positiva, serà exigent amb la recerca a la universitat.
Ramon Pasqual: aquí som una minoria… molts universitaris no estan d’acord amb la política d¡en mas culell ni amb el no cafè per a tots.
Demana no frenar la via contractual a les unviersitats. Atabalament burocrátic.
Júlia Ferrer Difusió de la ciència… Parla de la difusió cap a les escoles (la m geli n’ha parlat).
Demana suprot institucional per ajornades per a prof secundari (i suport constant)
Jaume Bertran Petit: Tenim un problema encara: la recerca ales univ. No anem bé amb les universitats… quanta gent hi ha que és funcionària com a professor (ningú no reinvindica la forma contarctual) amb enormes quantitss de persones que no fan la feina que haurien de fer…
INTERVENCIÖ FINAL DE DOS MINUTS CADASCÚ
IU: Cal parlar també de la societat del pensament: incorpora valors més ètics al coneixement. Qui ha portat a la crisi potser tenien coneixement, però no pas pensament, ètica, etc.
PP: Trangressió sí, resultats també.
Comparteix que l’aposta per la recerca és per crear riquesa. Creu en infrastructures de recerca, però tampoc es pot pensar que s’actualitzaran per sí soles. Accés a infrastructures. Cal que les persones tinguin formació al llag de tota la seva vida.
Creu en un model econòmic que permeti muntar una fàbrica de cotxes catalana a la xina.
Benach: Demana un debat sobre universiats, que potser podria muntar en tomàs molina…
Certament ha parlat bé d’en Ms Culell, però qui ha cosit el pnri ha estat aquest govern.
Diu que el pressupost de recerca no ha baixat. Focalització, fons alternatius de finanáment (europeu o privat)
M Geli: catalunya pot tenir una certa autoestima. Cal aportar el màim al pnri. Talent a tots els nivells. Pensament científic, vocacions científiques. Estem bé en publicacions, però malament en patents. No vol defugir del debat de les univ. Marc Universitats barcleona-catalunya, univ. Territorials… Canvis substantius via contractes-programa. Ser conscients del que comporta les dificultats econòmiques.
Cat-esp-eur-món.
F PUIG:
Manca capital risc – politques fiscals. Priorització despesa, inversió, etc… Massa govern, massa difigirsme, més exigència, més lliberat d’actuació
Compra pública de tecnologia innovadora. Massa fragmentació, dispersió, etc. Nous models de governança, aplicar els models dels centres de recerca a les univesritats. El nostre referent no ha de ser les regions espanyoles, sinó europa. Per a aixo cal més poder politic.
Crec que amb això i els tweets que he fet, amb el hashtag #agorac4, ja se’n pot treure un amica el suc del debat.
Recordeu, twittaires de ciència catalans: avui a les 12 des del cosmocaixa, debat de ciència amb 6 partits polítics – #agorac4 #
@bfuste no sé si aquest debat serà unidireccional. Però a l’àgora del c4 hi haurà molts de científics (espero!) #
A punt de començat l’ #agorac4 al cosmocaixa de bcn: debat sobre acció de govenr i ciència #
L’aparcament del Cosmocaixa és ple! Hi ha una convenció, a part de l’àgora del cquatre! No m’hi havia triobat mai. #agorac4 #
#agorac4 Tomàs Molina: quina sort coincidir la campanya amb la setmana de la ciència! #setciencia #
#agorac4 Una setantena de persones a la sala del cosmocaixa, al debat de ciència i acció de govern. #
Marina Geli (PSC): defensa en primer lloc la divulgació d ela ciència per aguantar la crisi #agorac4 #
@agorac4 marina Geli (psc) Cal buscar el plaer pel coneixement a edats joves #
#agorac4 Ernest Benach (erc) : Prioritari: energies renovables i eficiència energètica // i energia sostennible #
#agorac4 Santiago Rodríguez (pp) parla del pacte nacionar per a la recerca i innovació <Poques diferències entre ponents. #
#agorac4 En S. Rodríguez (pp) aposta per noves infrastructures per retenir i captar talent. #
#agorac4 La dolors Canals (ic) parla del paper de les universitats (gràcies!),. #
#agorac4 Dolors Canals (ic) conselleria que combini medi ambient, educació i indústria – per a un canvi de model productiu #
#agorac4 E, Benach: la ciència no forma part del realt compartit del país #
#agorac4 Al.leluia” Dolors canals (ic) parla per primer cop al debat sobre xarxes socials… gràcies. #
#agorac4 S’ha parlat poc de la universitat. Només IC, una mica PSC, encara que els altres implícitament. Bona pregunta d’en J. Jofre. #
#agorac4 E, Benach: la ciència no forma part del relat compartit del país (frase realista) #
#agorac4 Felip Puig (ciu( ok a la transgressió positiva (que va començar en Mas Culell) #
#agorac4 Felip Puig (ciu) seran exigents amb la recerca a la univesritat #
#agorac4 marina Geli: esmenta marc universitat barcelona-catalunya i el paper univ territorials… #
#agorac4 Felip Puig: el nostre referent no ha de ser altres regions espanyoles, sinó Europa. OK! Fi debat #
El debat d’avui a l’#agorac4 ha estat millor que el debat univs del 2/11 de la fundació cyd #debatfcyd – però confusió ciència – recerca #
La mesa de debat de ciència, Cosmocaixa, BCN – Àgora C4: Tomàs Molina (esquerra) i els cinc representants de partits #
La mesa del debat sobre ciència d\’avui al Cosmocaixa – http://fon.gs/fp4eat #