Debat sobre el futur de la llengua catalana a la universitat

Image

Avui a la Fontana d’Or de Girona ha tingut lloc un debat sobre el futur de la llengua catalana a la Universitat, organitzat per la Càtedra Ferraetr Mora dins del seu programa per celebrar el seu 20è aniversari.

No sé si és pel moment polític actual, o bé perquè a les 8 hi havia partit del Barça (opció defensada per en Josep M. Terricabras), però la veritat és que ha estat molt decebedor que només una desena de persones haguem assistit al debat. No crec que la llengua es mereixi això. Potser també hi ha ajudat que ahir mateix els estudiants de la UdG havíen muntat un debat semblant al migdia. I potser és època d’exàmens.

En tot cas, els ponents eren la Meius Ferrès (cap del servei de llengües modernes de la UdG, actualment encara al Comissionat per a Unviersitats i Recerca), en Roger Melcior, a qui vaig tenir el goig de conèixer a la Penedesfera, i en J. Matas, persona rellevant dins de la política lingüística de la UB.

És difícil recollir cap aportació novedosa, perquè els pocs assistents ja formàvem part dels convençuts. A més, cadascun dels tres ponents han fet una intervenció força llarga, així que també ha costat que hi hagi hagut debat. Per què no hi ha gent que opini coses diferents? O bé persones que fegin les coses d’una altra forma? Crec que jo mateix enfoco el tema de la llengua a la universitat de forma diferent al que proposen els tres ponents. He aprofitat per repetir-los les meves idees de la piràmide de les llengües.

Més enllà de la llengua, sobre drets i deures, el filòsof Terricabrans ha deixat anar una idea contundent: cada dret ha de tenir una forma d’exercitat aquest dret. Ho he piulat amb una analogia física:

Tercera llei de Newton lingüstica (segons Terricabras): a cada dret ha d’haver-hi un deure de fer satisfer aquell dret.

Algunes idees exposades:

  • Baixa sensibilitat dels rectors catalans actuals pel català
  • El català al grau i al màster, cal tractar-lo diferent
  • L’acreditació de català per al professorat universitari no en garanteix el seu ús
  • Cal dotar a l’anglès de statuts de llengua de treball, més enllà dels reglaments universitaris
  • Cal determinar el percentatge que cal en cadascuna de les tres llengües a cada grau/màster
  • La situació a Girona no és la de Barcelona
  • Le tema de la llengua és diferents a humanitats/socials i a ciència/tecnologia.

I en defintiiva, s’ha constatat el que ja sabem: Que és difícil fer vida normal univesitària en català quan no es pot fer vida normal en català.