EBE2010 (3/3)

Avui ha tingut lloc la tercera jornada de l’#ebe10. Curta, de fet, ja que ha començat a mig matí. Això m’ha permès fer una mica de turisme per Sevilla, on feia set anys que no hi havia estat. Aquest cop, però, l’he poguda veure amb fresqueta, molta llum i amb poca gent pel carrer. Una delícia.

Després de saltar-me la xerrada sobre “Lost”, que difícilment podria haver entès ja que no he seguit aquesta sèrie de TV, he seguit la xerrada d’en Joaquín Ayuso, cofundador de la xarxa social twenti, i que acaba de crear un altra aventura, basada a Los Ángeles (glass, www.writeglass.com). No conec pas gaire tuenti, així que tampoc no he pas pogut apreciar gaire el que ha dit. Això sí, igual que en d’altres xerrades, s’ha parlat de perdre la por a emprendre, del valor del fracàs, etc. etc.

I per acabar, les postres de l’Alejandro Piscitelli (@piscitelli), a qui vaig tenir la sort de conèixer pel setembre a la #uimpuni20 de Santander. Un filòsof d’Internet, sempre provocador a la vegada que visonari a partir de la història. Ha fet la seva xerrada com a “mashup”, cosa que ha despistat a alguns assistents. Amb aquesta ponència s’ha acabat l’#ebe10.

Abans de marxar, m’he trobat l’@eraser, un piulador especial que vaig conèixer en una ponència a Santander. És bonic veure com hi ha gent que té ganes de retrobar-te.

I aquí em toca fer-ne un resum i unes conclusions. Valia la pena anar a Sevilla, abans de res, perquè d’altra forma no ho podria valorar. Hi ha massa gent, i les ponències són generals i poc profundes. Poques han pagat la pena d’un desplaçament llarg (i que té un cost econòmic). He conegut gent, he retrobat gent, he desvirtualitzat piuladors, i he vist l’entorn de molta gent que viu d’això de la Internet i les xarxes socials.

Perquè com ha dit algú, pràcticament no s’ha parlat de blogs. I molt menys d’educació (excepte, suposo, la Dolors Reig). I de ciència… res de res; sort de la trobada d’ahir.

Ha estat un event francament simpàtic, la presentadora molt engrescadora, alguns detalls de bon rotllo en general. Però també he de dir que si això es fes a Barcelona segurament no hi aniria, si fos per trobar-me amb gent que ja m’he trobat en muíltiples ocasions. Perquè algunes ponències ja les he sentides, i el tema d’empreneduria/innovació/empresa 2.0 el tinc força apamat.

No s’ha parlat d’universitat (repeteixo, excepte suposo @dreig), i de fet alguns assistents semblaven queixar-se una mica de la universitat. M’adono que els universitaris som una mica endogàmics; potser a Catalunya la relació món 2.0-universitat és més forta i no hi ha aquesta percepció.

Pensant-ho bé, però, he participat en algunes activitats ben diferents de les que segueixo de forma regular des de Girona, a Catalunya o en l’àmbit universitari. I això té un valor suficient per tornar-hi, per què no?

Una última reflexió en el tema de llengua. He estat dels pocs que he piulat en català. He exercit de català, amb normalitat. Com ha dit en @piscitelli al final, Les llengües són el patrimoni més profund d’una identitat.

Dons amb normalitat he parlat en català als catalans, davant de no-catalanoparlants. I amb normalitat he piulat en català. Sense discussions polítiques ni lingüístiques. I tornant a provar, als bars sevillans, com faig sovint a Madrid, de demanar “un cafè sol, sisplau”. I me’l serveixen sense preguntar, malgrat el meu accent garrotixí-empordanés.

I és que les coses són més fàcils del que semblen. Ah! i és que, sovint, la realitat supera la ficció.

I com m’ha avaluat l’altra gent? Doncs és fàcil, només cal veure els tweets amb “@miquelduran” a dins. Crec que m’han posat bona nota, alguns. es fa el que es pot.