El blog acadèmic i la compartició del coneixement

Fa pocs dies, Madri+d reproduïa un article d’El Mundo on s’hi deia que La falta de reconocimiento aleja a los científicos de la divulgación, amb un primer comentari: Las nuevas generaciones consideran que explicar su trabajo a la sociedad forma parte de sus obligaciones profesionales, pero muchas veces no encuentran la forma de hacerlo. En los países europeos donde más se innova se generan menos recelos entre los investigadores y los medios de comunicación. Entre d’altres declaracions, la del director del Pamplonetario, Javier Armentia, m’agrada: Muchos científicos miraban a los que sí divulgaban como una especie de ‘vedettes’ que sólo querían lucirse», comenta Armentia, quien reconoce, sin embargo, que «las nuevas generaciones, tanto de comunicadores como de investigadores, creen que divulgar la ciencia es parte de su trabajo.

Crec que divulgar i explicar la feina d’un científic-investigador no és pas només fer algun article de tant en tant. És també explicar al públic en què consisteix la seva apassionant feina. De passada, es reten comptes de la inversió que la societat hi ha fet en dotar de finançament a l’investigador.

Amb el títol de Rewriting Research, de la revista The Broker, l’estiu es va publicar un interessant reportatge sobre l’ús de blogs i wikis per part de la comunitat acadèmica. The Broker diu algunes coses interessants, com:

A growing number of academics are using web 2.0 tools such as blogs and wikis to share their findings, discuss new developments, and find new ways for collaborative research. How does this open and informal medium fit with traditional academic processes? Although there are still some significant hurdles to be overcome, as well as doubts, web 2.0 represents more than just a new technology. Its widespread use, including by academics, may offer solutions to many existing problems, as well as open up new prospects for communicating research.

It is difficult to obtain accurate estimates of how many academics are active bloggers. Anecdotal information indicates that academic bloggers are a blend of researchers at the start of their careers, mid-level professionals and ‘big shots’– tenured professors with perhaps more to say and little to lose.

Academic blogging efforts are currently not rewarded, at least not officially. Academics are paid and promoted on the basis of articles published in quality, peer-reviewed journals with a high impact factor. Individual blogs are in many ways just the opposite. But there are clear indications that online writing may increase the quality of research and can result in a dedicated network of scholars.

he growing use of online tools, particularly in education, is not without its critics. Tara Brabazon of the University of Brighton, UK, fears that the internet is instilling mediocrity, and that online information gathering is leading to a ‘?attening’ of expertise. ‘There has never been a greater need to stress the importance of intelligence, education, credentials and credibility. The problem is not only accuracy, but also the mediocrity initiated through the Google effect’

L’Inside Higher Education portava fa tres setmanes l’entrada Online Education and Blogging, on s’hi comenta que la gent que gaudeix de la docència presencial i de la docència a distància segur que té gust per escriure blogs.

Més encara a Faculty Blogs, del mateix web IHE, un càrrec acadèmic defensa les opinions personals del professorat, encara que siguin contràries a les de la institució, o siguin radicals. Creu que cal concentrar els esforços en l’excel.lència en la docència i la recerca.

A Robin Good, en l’entrada Online Collaborative Writing: How Blogs And Wikis Are Changing The Academic Publishing Process (de fet, la mateixa entrada que Rewriting Research esmentada més endalt, però millor estructurada), esmenta que hi ha tres tipus de blogs acadèmics-investigadors:

Blogs of the first type are aimed at what she calls public intellectuals, and are forums for social debate based on theories of political science, feminism, media analysis, and so on.

Blogs of the second type are used as research logs, and serve as “a record of research conducted and ideas that might be pursued”. Such blogs have traditional roots, and are similar to a sociologist’s notebook or a laboratory scientist’s record of experiments.

The third type includes “pseudonymous blogs about academic life” that frequently demonstrate “a tongue in cheek refusal to revere the ivory tower experience”. In such blogs, researchers tend not to focus on their work, but to discuss personal aspects of academic life.

Per exercir el lideratge acadèmic, de totes formes, no és absolutament necessari tenir blog. SocialmediaToday ho deixava clar fa pocs dies: Social Media vs Social Communication: 6 Ways To Spread Thought Leadership Content Without Blogging. En aquseta entrada s’hi fan diverses propostes per promoure el lideratge, sense haver de mantenir un blog. Per exemple, la més pràctica, ser blocaire convidat en altres blogs.

Ja ho diu el Thimes Higher Education (THE): There’s nothing difficult or undesirable about sharing scholarship. I és que el putn de vista dels investigadors i dels qui exerceixen el govern no ha pas de ser el mateix:

The intellectual strand concerns the changing nature of scholarship in modern society, whereas strategic debates focus on maintaining and expanding support for UK higher education. Not surprisingly, scholars seem to be more energised by the former, whereas university leaders and managers tend to focus on the latter.

O sigui, els investigadors tenen debats intel.lectuals, mentre que els líders universitaris el tenen estratègic. No seria millor que tothom el tingués de forma simultània i equilibrada, a la vegada intel.lectual i estratègic?

I els estudiants també han de mantenir blogs: Let Your Students Blog! Demanar que els estudiants comuniquin, que mantinguin blogs, que expliquin el que fan i també el seus problemes, fa que els professors-investigadors tinguin una motivació addicional per comunciar la seva recerca.

Si es reflexiona sobre algunes de les claus que es proporcionen en aquestes entrades (i en moltes d’altres), crec que podem avançar en el reconeixement de la divulgació i comunicació de la recerca. Però cal tenir clara una cosa: no es pot divulgar ni transferir res que no s’hagi creat. Per comunicar recerca primer ha d’haver-hi recerca. Una altra cosa és l’estudi del que els altres han creat.

(Foto: imatge de l’article de The Broker, http://www.thebrokeronline.eu/en/Dossiers/Special-report-Social-academia/Rewriting-research)