Fa poca estona he enviat per Correus la sol.licitud d’avaluació de la meva activitat investigadora corresponent al període 2005-2010. A la vida professional d’un investigador sènior hi ha diversos moments importants, i un n’és quan cada sis anys ha de demanar l’avaluació de la seva tasca investigadora (l’anomenat tram de recerca). Una altra cosa clau és que cada tres anys cal demanar el finançament per a un projecte de recerca. Aconseguir-lo és no tan sols rebre diners, sinó també la clau per tenir posteriorment becaris, altre finançament, poder viatjar, etc. – en definiva, reputació.
I amb la baixada de la tensió acumulada en les darreres hores (avui s’acabava el termini per enviar la sol.licitud), i perquè el tram te’l poden donar o denegar (cal justificar-lo bé i per tant posar en valor el que s’ha fet durant sis anys), és un bon moment per, sense deixar de mirar endavant, fer un cop d’ull al retrovisor.
Perquè per demanar el tram de recerca he hagut d’actualitzar el meu Curriculum Vitae i mirar enrere. El nostre grup de recerca s’ha ampliat, els nostres espais de treball s’han multiplicat, i hem fet un pas endavant en la comunicació de la ciència (veig l’article d’opinió a la premsa escrita de febrer de 2003, fet amb en Joan Miró, titulat “Una estació de tren a la UdG“.
Precisament aquest període de sis anys ha coincidit amb l’explosió de les xarxes socials, dels blogs, de twitter… Perquè malgrat que la meva primera activitat pública blocaire (una entrada a blogger) va ser el juliol de 2004, va ser amb la meva estada de recerca a Georgia l’estiu de 2005 quan vaig esdevenir blocaire habitual. Han estat gairebé 1700 entrades a aquest blog Edunomia
I tot això sense deixar de fer servir el correu electrònic, una eina fonamental. El 7 de febrer de 2005 vaig començar a rebre al gmail tots els missatges de correu electrònic. Ara vaig pel 54.523. gairebé cinquanta-cinc mil correus guardats, llegits, molts d’ells contestats (en tinc molts més guardats al meu portàtil, des de la dècada dels 80). El 9 de gener de 2008 vaig començar a rebre a un altre compte de gmail la còpìa de tots els meus e-mails enviats. Ara vaig pel 10.446. Més de deu mil missatges (també tinc tots els anteriors guardats al portàtil).
Va ser el 2007 quan vaig enviar el primer tweet. El 22 de febrer de 2008 vaig començar a fer tweets via @quelet (per ara 1158 tweets), i el 25 d’abril de 2009 via @miquelduran (per separar anglès de català, per ara 5147 tweets), però ja n’havia fet via @nitrecerca el 28 de setembre de 2007. També faig servir @q5x per a piulades amb hashtag per al livetweeting.
Cada cop tinc més clar que no es pot dissociar entre blog i twitter. Twitter és el microblog. Blog és la reflexió, la revisió, el detall. Blog és el recull de tot allò rellevant. He de mirar de com ajuntar en un únic portal el blog i el twitter. No he acabat de posar ordre a les fotos (flickr) ni als videos (youtube). He aconseguit registrar les principals referències a delicious. I he deixat bloglines per feedly per seguir fonts RSS. Ah! i encara tinc entrades en forma d’esborrany endarrerides.
Totes aquestes eines les faig servir sobretot per raons professionals. De totes formes, per a un professor-investigador universitari la separació entre feina i vida social és difosa. I el facebook? fonamentalment, igual que per als meus “amics”, és força rèplica de la resta de canals socials. Perquè no es pot fer servir una eina que no permeti l’agregació de la informació que s’hi posa. Malgrat que reconec que té molta potència.
Per a 2011 miraré de fer entrades en anglès més sovint. Perquè per a 2010 vaig voler, ara fa un any, impulsar el meu blog en anglès. No ho he aconseguit, perquè el dia només té 25 hores i perquè el twitter @quelet fa una part de la funció de microblogging en anglès.
Per a 2011 comencem de forma col.lectiva un repte, gràcies a l’estímul que suposa l’Any Internacional de la Química. Per això hem creat catquimica.cat, un blog en català sobre química, obert a la col.laboració de tothom. No serà fàcil mantenir-lo, ho intentarem.
Per a 2011 voldria rependre la meva col.laboració amb el Diari de Girona amb la columna quinzenal de ciència Setciències.
Per al 2011 voldria passar a fer servir Linux al meu portàtil, si pogués fer servir bé les bases de dades d’Access.
Per al 2011 voldria fer més comentaris a casa dels blogs dels altres.
Però cada cop costa més mantenir un blog, sobretot si no és d’actualitat, esportiu o polític, i si pretèn ser de reflexió i comentari pausat. Per això segueix tenint validesa aquest pàgina del meu blog. I cada cop és més fàcil fer servir twitter, ara amb els smartphones.
Hi ha molt de trànsit, he de deixar de mirar pel retrovisor. Cal mirar endavant, amb les mans al volant. Posaré la ràdio. Música o notícies?
Dintre de sis anys torna a tocar demanar tram de recerca.
(foto: http://www.goldcar.es/blog/wp-content/camara-retrovisor.jpg)
T’anava a desitjar molta sort amb els trams de recerca, però crec que no la necessites. El dia que a tu te’n deneguin un de tram, la resta simplement ens estalviarem d’enviar la sol.licitud. Es podria proposar, a més, instaurar el “septeni” 2.0, premiant l’activitat i l’ús de les noves tecnologies per a la recerca i la docència. Seria fàcil de justificar (ho has fet magníficament en aquesta entrada) i suposaria un bon incentiu pels més “clàssics”, no?
))
Per cert, l’elecció d’una foto d’un cotxe britànic amb estudiants japoneses al seient del darrere, té algun significat subliminal que se m’escapa? Potser les ganes d’un any sabàtic
Per acabar una curiositat: el captcha que he hagut d’escriure per enviar aquest comentari és “ikea”. He intentat comparar un bloc amb aquesta botiga de mobles i no se m’ha acudit res brillant. Sorry.
Benvolgut,
que tinguis sort amb l’avaluació de tram de recerca. Estarem encantats de recobrar la teva col·laboració al Diari de Girona, “Setciències” que, al meu parer, té la difícil doble virtut de ser intel·ligible sense renunciar a la complexitat; és a dir, és pedagògica.
Daniel