Sovint es pensa en les Universitats i Centres de Recerca com a principals impulsors de la comunicació i la divulgació científica. Però hi ha d’altres entitats i organitzacions que també poden jugar un paper rellevant en aquest camp, com poden ser les societats professionals (per exemple, la Societat Catalana de Química, l’Institut d’Estudis Catalans, les Acadèmies, etc.). Però són els museus els que poden popularitzar millor el coneixement científic, fins i tot duent a terme recerca de primer nivell.
En les grans ciutats de tot el món els museus de ciència són uns pols d’atracció per a gent de totes les edats, degut a la gran quantitat d’activitats que organitzen i que permeten la participació del públic. Sön força menys nombrosos que els Museus d’Art, donades les seves característiques.
A Catalunya en tenim exemples importants: El CosmoCaixa de Barcelona, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC, distribuït pertot Catalunya (amb seu principal a Terrassa), el Museu de Ciencies Naturals de Barcelona,
Del Mnactec hi ha el Museu del Suro de Palafrugell , la Col.lecció d’Automòbils de Salvador Claret, i d’altres entorns locals molt interessants.
A Figueres hi ha el Museu de la Tècnica de l’Empordà, mentre que a Girona hi ha una bona exposició d’arqueologia industrial al seu Museu d’Història de la Ciutat.
Als museus no tota la ciència hi té cabuda fàcil. De fet, la química (entesa com a transformació de les substàncies) hi té poca visibilitat, però altres disciplines com la biologia molecular també són difícils de mostrar en un museu. Hi ha camps més adients: l’astronomia, la botànica i zoologia, la geologia, l’ecologia, la física clàssica, i fins i tot la matemàtica recreativa (il.lusions òptiques, per exemple).
Hi estic d’acord, els museus són fantàstics per apropar i popularitzar el coneixement científic. Ahir llegia a El Punt un article de Mònica Bosch lamentant la falta d’ambició de l’Ajuntament de Girona per aconseguir el Museu de Matemàtiques de Catalunya (http://www.elpunt.cat/noticia/article/146652.html). Seria genial tenir un museu d’aquest tipus a Girona, n’hi han molt pocs d’aquest estil, i coincideixo amb la Mònica que és una llàstima aquesta falta d’ambició 🙁