EmprenCat, o l’espasa dels cinc minuts

Image

Durant de la participació en la jornada Emprencat en el marc de la Fira DeTotCat, dissabte passat, vaig poder comprovar que és més difícil fer una microponència de 5 minuts que no pas una ponència de 20, 30 o 45 minuts. Quan es parla, el temps passa volant i si no es té una disciplina forta respecte del temps hi ha el perill que les idees principals de la ponència quedin fora de la intervenció. Per això em sembla és un bon exercici de comunicació oral participar en un format de microponències. Això sí, m’hagués agradat tenir més temps per interactuar en persona amb els altres 21 microponents. De totes formes, de cadascun en tinc el contacte electrònic.

Per un altre cantó, l’espasa dels cinc minuts i el format de microponència fan que la comunicació verbal estricta tingui més importància que en xerrades més llargues, i que la presentació multimèdia no sigui tan important. En el meu cas, haver de seguir el ritme d’una presentació powerpoint ja preparada em va suposar perdre frescura en la xerrada, oblidar un parell de conceptes clau que volia trametre i una mica de pèrdua de concentració. No necessàriament, doncs, el suport visual és necessari.

Voldria fer ara una reflexió general sobre la participació 2.0 en jornades com aquesta (dissabte me n’espera una altra). Assistir activament a aquest tipus de jornada, al menys per la meva part, implica piular de forma raonablement continuada, prendre nota de les idees (ho faig amb un portàtil en un fitxer de text normal), i després fer-ne una entrada amb un mínim d’interès al meu blog. Això porta temps, gasta energies i comporta stress. Tot això cal fer-ho mantenint l’activitat normal de la feina i de la vida. El món 2.0, que comporta converses a la xarxa, anar deixant idees, mantenir un nivell d’atenció considerable i estar en tensió, comporta un desgast que pot assumir-se durant un temps de prova, però que no sé pas si pot durar gaire. Segurament que la qüestió és adaptar el ritme a les possibilitats de cadascú, o potser cal afrontar el ritme diari d’una altra forma. En tot cas, el temps i l’energia que es dedica a una cosa es treu d’una altra cosa. I el dia només té 24 hores.

Actualització 11/6: He vist que al 2007 en Brian Kelly ja parlava del concepte de Amplified Conferences. M’agrada força!