En Ciència hi ha coses més impossibles que d’altres

ImageDe la vista a la Unviersitat de Georgia a Athens he protat un interessant llibre de Michio Kaku, professor de física teòrica a la City University of New York: Physics of the impossible. Kaku explora tres tipus de coses impossibles: les que avui són tecnològicament impossibles, però que no violen les lleis de la física, i que potser algun dia seran possibles: teleportació, motors d’antimatèria, invisibilitat, … En una segona classe, Kiku hi agrupa tecnologies que només avui comencen a albirar-se com a possibles i que potser seran realitat en una escala de mil.lenis o milions d’anys, com pe rexemple viatjar en el temps o en l’hiperespai. I en una tercera categoria, l’autor hi inclou aquelles tecnologies que violen les lleis conegudes de la física, com les màquines de moviment perpetu o la precognició.

Kaku ajuda doncs a entendre millor la ciència ficció, i fa adonar-nos que hi ha coses que semblen impossibles però que no són, estrictament i d’acord a les lleis naturals, impossibles. Improbables, difícils o complicades, però no pas impossibles. Es tracta, doncs, d’un llibre recomanable per mirar a uns horitzons llunyans i per clarificar els límits i les classes d’allò que és o sembla impossible.

ImageAquest llibre em recorda el d’en Roger Highfield (editor de ciència del Daily Telegraph) titulat “Can Reindeer Fly? The Science of Christmas“, on s’hi explica com Santa Claus (o en el cas català, els Reis de l’Orient), podrien realment repartir joguines a tots els nens del món en una sola nit. I ho podrien fer amb cèrvols que voléssin, uns cèrvols evolucionats que podrien volar – o és que no ho fan els ocells?