En Jaume Roures, cartes sòlidament travades

ImageFa algunes setmanes vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un sopar amb el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en ocasió de la publicació del seu llibre Política 2.0. Ahir vaig tornar a tenir l’ocasió de participar en un sopar, i en aquesta ocasió el convidat era en Jaume Roures, de Mediapro (La Sexta, Público, etc.). La quinzena de convidats no vam parar de fer-li preguntes, a les quals en Jaume Roures va anar responent amb una solidesa i convicció que em van impactar; va mostrar de forma continuada les seves cartes, sòlidament travades, com les que de l’origami especial que ahir vaig comentar en aquest mateix blog. Una de les referències que va fer va ser al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Entre moltes qüestions, a la meva pregunta sobre la raó per la qual Público manté una bona secció diària de ciència, en JR va esmentar que Público vol adreçar-se a un públic més aviat jove, i que la ciència és un element que lliga amb aquesta tipologia de persones, encara que comporti dèficit.

Sobre la poca atenció dels joves a la televisió, va respondre que, més enllà de les notícies i els esports de primera línia com el futbol o la fòrmula 1, el consum de televisió segueix alt i els joves veuran de totes formes els programes gravat en algun dels mitjans, com per exemple el mòbil

Em va sorprendre que en Jaume Roures no fes gaire referència a les noves formes de consum audiovisual que comporta la Internet, per exemple, el YouTube. Tampoc no va semblar gaire interessat en la complementarietat de la web 2.0 i els productes audiovisuals clàssics. Deu ser per alguna raó.

He d’agrair l’Eduard Batlle per la invitació a aquesta tertúlia de la qual, certament, en vaig sortir amb moltes idees, amb opinions sòlides del convidat i amb una visió del panorama audiovisual (i indirectament polític) clara. Per exemple, en Jaume Roures defensa que TV3 (o TVE també) tinguin els diners que els calgui per satisfer la seva missió de servei públic. Igual que defensa l’existència d’una xarxa de cinemes públics que ofereixin pel.lícules en català.

Reprodueixo la foto que ens vam fer al final de la trobada, publicada al blog de l’Eduard, i hi aporto una foto meva des de darrere.

Image