Ahir va tenir lloc un dels moments més importans en la recerca universitària: la defense d’una tesi doctoral. Ahir ho feia en David Hugas, a qui he codirigit la tesi juntament amb la Sílvia Simon. Aquesta tesi ha tractat d’aprofondir en el coneixement dels enllaços de dihidrogen, és a dir, de la interacció que es produeix entre dos àtoms d’hidrogen que pertanyen a molècules diferents o a parts diferents d’una molècula grossa. En general, en aquest tipus d’enllaç un dels hidrògens té càrrega positiva, i l’altre en té de negativa.
Una de les publicacions científiques que ha resultat del treball de la tesi d’en David Hugas ha estat l’article Dihydrogen bonding: donor-acceptor bonding (AH…HX) versus the H2 molecule (A-H2-X) que vam fer en col.laboració amb el grup d’en Matthias Bickelhaupt, a Amsterdam. Aquí vam caracteritzar l’enllaç de dihidrogen i el vam comparar amb la clàssica molècula d’hidrogen. Són sistemes petits, però de característiques complexes. És química.
La densitat electrònica als voltants de l’enllça de dihidrogen la vam estudiar a l’article MH·sHX Dihydrogen Bond with M=Li, Na and X=F, Cl, Br: A CP-Corrected PES Calculation and an AIM Analysis, on a més vam corregir l’error de superposició de base que sol haver-hi en aquest tipus de sistemes amb enllaços intermoleculars febles. Ja ho havíem fet també a Counterpoise-corrected potential energy surfaces for dihydrogen bonded systems.
I és que l’anàlisi de la densitat electrònica permet diferenciar els varis tipus d’interaccions entre dos àtoms d’hidrogen, com vam veure a Electron density topological properties are useful to assess the difference between hydrogen and dihydrogen complexes.
L’estudi d’aquestes interaccions ha permés al nostre grup aprofondir en les interaccions moleculars febles, que ja ha involucrat vàries tesis doctorals i que és una de les principals línies de recerca de l’IQC. Esperem poder seguir investigant aquestes interaccions de la matèria.