Més enllà dels discursos o escrits informatius, que poden fer servir un esquema històric o descriptiu, hi ha xerrades de caire menys informatiu i més de creació d’opinió i fins i tot de convenciment. Habitual en política, per als científics és molt important conèixer les tècniques de màrketing per tal de poder optar a finançament de projectes o contribuir a qüestions opinables on la raó i el mètode científic no siguin aplicables.
Cal reconèixer que, en general, les presentacions asèptiques i merament informatives poden resultar avorrides, i per això cal introduir-hi alguns elements emocionals que captin l’atracció del públic o del lector. En canvi, a les presentacions per convèncer o per reflexionar/discutir, el propi tema i debat pot ser suficient perquè el lector o auditori mantingui l’atenció.
Per preparar el guió d’una presentació on calgui opinar i/o defensar una postura, un mètode molt senzill consisteix en seguir una anàlisi DAFO: fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats. Les dues primeres fan referència al temps actual, a la foto del tema en qüestió: coses bones i coses no tan bones. Les dues segones impliquen la variació esperable en un futur: que pot passar si no es fa el que defensem, o què passar si passa el que opinem (per exemple, rebre finançament per aun projecte).
L’apliació del mètode DAFO és molt senzilla, i permet articular un discur o un escrit en quatre parts equilibrades. Si es vol ser conviencent, es pot començar per les fortaleses, seguir per les febleses, continuar per les amenaces, i acabar amb les oportunitats. El lector o l’audiència ha de recordar els coses bones que passaran si s’aprofiten les oportunitats, no pas recordar què passarà si tot va malament.
Naturalment cal combinar això amb una bona entrada i un bon final de la xerrada o escrit, i es pot combinar amb una part més descriptiva, sigui espacial o històrica. I sempre cal recordar: la millor improvisació rau en una excel.lent preparació. Costa de seguir aquesta recomanació, però funciona.