És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques?

ImageHe vist que hi ha hagut alguna reacció al document sobre ús de les les xarxes socials impulsades per la Generalitat de Catalunya, en relació a llengua que s’hi fa servir. Si cal tenir només un identificador, si en cal tenir varis… jo mateix mantinc dos nicks de twitter, però la veritat és que no sé pas si és la millor política.

 

De fet, en el tema de la llengua i la recerca m’he trobat un interessant document titulat Academic capitalism and the spread of English on es tracta l’ús de l’anglès en universitats xineses. Crec que conté idees rellevants que poden ser útils per a la reflexió que tenim a casa nostra, tan pel que fa a l’anglès com al castellà. Encara fa pocs dies constatava la dificultat de fer entendre als joves la necessitat de poder fer servir l’anglès. En un món on el Google Translate permet fer bones traduccions i avait un aparell ens traduïrà de forma immediata el que diguem en una llengua a qualsevol altra llengua, pot començar a costar de fer entendre la conveniència de conèixer altres llengües (o sigui, altres formes de cultura, de viure i de pensar).

Per cert, és bo recordar també el recent estudi sobre els individus bilingües i la seva capacitat intel.lectual, que em va fer notar el doctor per l’IQC Samat Tussupbayev: Bridging language and attention: Brain basis of the impact of bilingualism on cognitive control.

Using two languages on an everyday basis appears to have a positive effect on general-purpose executive control in bilinguals. However, the neural correlates of this effect remain poorly understood. To investigate the brain bases of the bilingual advantage in executive control, we tested 21 Spanish monolinguals and 19 Spanish-Catalan early bilinguals in a non-verbal task-switching paradigm. As expected based on previous experiments on non-verbal task switching, we found activation in the right inferior frontal cortex and the anterior cingulate of monolingual participants. While bilingual participants showed a reduced switching cost, they activated the left inferior frontal cortex and the left striatum, a pattern of activation consistent with networks thought to underlie language control. Overall, these results support the hypothesis that bilinguals’ early training in switching back and forth between their languages leads to the recruitment of brain regions involved in language control when performing non-linguistic cognitive tasks.

Els comentaris al primer post que he esmentat són sucosos, per exemple

The adoption of English as the medium of instruction in non-English-speaking countries and the choice to publish research mostly in English ultimately divorces universities from the societies they serve. The result is an isolated elite – lacking roots in their local societies and marginalized anyway in global academia” they end up ineffectual all around.

Potser un gra massa, però també és que pensa alguna gent propera. Pensem-hi.

5 thoughts on “És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques?

  1. En aquest sentit jo tinc una opinió bastant radical: l’anglès i prou és la llengua de la ciència. En la meva opinió és un error canviar el vehicle de comunicació de la ciència per acostar-lo a les masses; perquè el preu a pagar per apropar la ciència al poble seria allunyar-la de la resta de la comunitat científica. Ja hi ha gent per fer de vincle entre “l’èlit científica” i “el poble”, aquests darrers sí que cal que comuniquin en la llengua del poble.

  2. Eduard, també podríem apropar el pbole a la ciència. O potser fins i tot millor, tots dos es podrien apropar una mica. En tot cas, coincideixo amb el teu plantejament

  3. Crec que depèn de l’objectiu de la publicació i del públic a qui s’adreça. Si es publica per a TOTA la comunitat científica, és evident que l’anglès ha de ser la llengua d’elecció, i una revista internacional. Si es tracta de temes més locals i els articles van a un públic més nostre, el català és més adient. Com que el meu camp és el de la biologia, posaré l’exemple d’un biòleg (de manera genèrica, no un en especial) que envia els resultats del seu treball de recerca a una revista internacional (no importa el lloc de publicació) i si pot ser, que tingui un bon factor d’impacte. Per altra banda, pot publicar en català –i em sembla bo que ho faci– un altre tipus d’articles, com ara una revisió sobre el seu camp de recerca, a la revista “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.

  4. Gràcies per la referència Miquel.

    Certament crec que aquest debat el tindrem sempre.

    Si protegim massa la nostra llengua es pot donar el cas que la nostra societat no domini altres idiomes i, en un món tant globalitzat com l’actual, això pot ser un suicidi econòmicament parlant.

    Però si anem a l’altre extrem podem caure en l’error de perdre la nostra raó de ser (a part de perdre la nostra llengua), de perdre la nostra cultura, la nostra identitat…

    Per tant, com sempre passa, cal buscar l’equilibri, cal posar-hi seny…

    Desgraciadament el tema de la llengua està molt polititzat, això fa que els extremistes acabin monopolitzant el debat i anulant el sentit comú.

    Cal fer pedagògia, tenir paciència i, com et deia, aplicar el nostre famós seny 😉

  5. Perdona!, m’he oblidat de comentar que jo parlava en un sentit general, no em referia a només el món de la ciència on, per cert, comparteixo la vostra visió de preeminència de l’anglès.

Comments are closed.