Ja fa temps que vaig dient que els telèfons mòbils acabaran per fer-se servir per a tot, excepte per telefonar o fer-ho només en cas d’urgència. L’Iphone o els telèfons amb android, vinculats a tarifes cada cop més raonables per connectar-se a Internet via 3G, estan ajudant a fer servir de forma eficient les aplicacions que tenim a la nostra disposició, i a tenir en tot moment els canals i xarxes socials.
Però quina és la forma més eficient de fer servir el mòbil amb internet (smartphone) sense ser-ne esclaus? Cadascú en té una experiència diferent. Gràcies a en Brian Kelly (@briankelly) he vist un article d’un bibliotecari de Singapur, Aaron Tai, que descriu l’ús que fa de l’smartphone, del portàtil, dels comptes de feina i personals… S’hi reflexa una forta dinàmica i una mica de stress, però la idea és interessant. El canvi de (1) tenir un mòbil per telefonar i un portàtil per connectar-se a Internet a (2) tenir un smartphone per fer algunes de les tasques a internet, ha significat una racionalització.
Al post d’en Tai, My information consumption habits or how having a smartphone changed the way I work, fins i tot hi posa una gràfica de les hores del dia en què fa servir les xarxes socials. Tinc una impressió positiva d’aquesta persona: sap que hi està lligat, però també sembla saber que no pot estar en tot moment pendent de les xarxes.
Per als que tenim la sort de viure prop de la feina, una cosa que ens manca (remplaçada lògicament per la qualitat de vida) és el temps de desplaçament. Quan treballava a la UAB, recordo com els comapnys que venien amb els ferrocarrils catalans des de Barcelona llegien molts d’articles al tren. Ara poden seguir fent això (o al tren bcn-girona), piular, navegar… No poden fer gaire res més durant el trajecte. Jo en canvi tinc moltes altres opcions (algunes millors). No és ni bo ni dolent, és diferent.
Ahir vaig anar a una botiga a comprar, vaig fer la cua corresponent… i quan em tocava algú va telefonar per fer un encàrrec. La dependenta es va posar a agafar la comanda. Per què una trucada telefònica ha de passar davant del servei presencial? En Tai, al seu post, diu que els e-mails importants li arriben per “push”, és a dir, el mòbil vibra o fa un senyal sonor. Jo encara no he arribat a aquest punt. L’única interrupció segueix essent si algú em telefona (rebo molts pocs d’SMS, i veig que es tracta d’una comunicació que va de baixa, encara que em preocupa que la societat es divideixi en dos parts: els que es comuniquen amb SMS, i els que es comuniques amb twitter i altres serveis de missatgeria instantània vinculats a aplicacions d’Internet).
Des de fa sis mesos tinc un IPhone, i a casa també hi ha un Android. De moment hem variat poc la forma de treballar, segurament perquè a Girona no hi ha gaire desplaçaments. Però el canvi és subtil, progresssiu i imparable. Que no divideixi la societat, que no comporti una nova escletxa digital.