Darrerament es parla molt de les “comodities”. Es diu que els portàtils seran commodities, igual que l’accés a Internet o el pa… una cosa habitual, sense que aporti gaire valor. Per això m’ha sobtat veure la frase És l’àlgebra de primer curs d’universitat una commodity? El Washington Post en parlava, i deia que els cursos generals (als USA!) no costen gaire diners (els grups són grans) i de fet generen ingressos per compensar el cost més alt de cursos alts i el doctorat.
Per axiò el WP explica que hi ha algunes iniciatives per externalitzar aquest tipus de cursos, que les universitats podrien reconèixer:
Some scholars think Smith and his business model could seed a movement that reorders the higher-education industry, with students shopping online for individual courses rather than enrolling in one bricks-and-mortar school for four years. Tuition would decrease as technology lowers the cost.
De fet, però, estem davant d’un exemple clàssic de deixar en mans d'”acadèmies” allò que ha de ser propi d’una Universitat. A més, com s’avalua el que fan els altres? Serà la universitat una gestionadora de crèdits obtinguts a la xarxa o en acadèmices privades sense connexió amb la recerca?
But the company has been forced to battle for academic credibility. It cannot earn accreditation because it is not a school. Instead, it has struck deals with several “partner” colleges that accept StraighterLine courses for credit, which students can then transfer elsewhere. StraighterLine courses also are approved by the American Council on Education, another pathway to transfer credit.
Una universitat ha de proporcionar alguna cosa més que coneixements, des del primer moment. Un estudiant ha de trobar-hi elements que el preparin molt millor per a la vida professional i que li proporcionin entorns intel.lectuals innovadors. Cal anar amb cura en externalitzar el nucli bàsic de la universitat, és a dir, la mateixa vida acadèmica.
Altrament, podran tenir èxit iniciatives com les que senyala l’article del WP, on obtenir un crèdit (americà) pot representar 20 dòlars, en remplaçar l’aula per un “call center” (centre d’atenció telefònica). De totes formes, cal veure-hi els aspectes positius i innovadors en aquestes alternatives “low cost“, com per exemple SmartThinking.
Foto: http://www.trampolinesales.co.uk/tramp-images/spring.jpg
