Esteganografia i criptografia: espies del Segle XXI, mètodes de segles anteriors

Fa pocs dies, El País, portava una notícia titulada Espías de andar por casa, on es detallava la detecció d’una xarxa d’espies russos als USA (queno ha quedat gaire clar si realment espiaven i si realment espiaven per a Rússia). Entre altres coses s’hi deia que “Los medios a través de los cuales se comunicaba la red de espías durmientes eran tan clásicos como la tinta invisible o tan de última tecnología como los mensajes cifrados a través de fotografías pixeladas en Internet. Las radios de onda corta y los pasaportes falsos también formaban parte de su día a día”

I és que, en un món com l’actual, la criptografia (escriure un text tot barrejant les lletres) i l’esteganografia (amagar un missatge, à la James Bond) van adquirint noves formes, sobretot la segona. Per un ordinador és relativament fàcil agafar un text i mirar-lo de desxifrar, però si el text està amagat a una foto, és més difícil. Per exemple,, es pot escriure a un paper un text com “Demà reunió al Centre Comercial”, deixar-lo al cim d’una taula, i fer-ne una foto normal d’un despatx amb algú treballant-hi. És compolicat detectar un missatge com aquest en la quantitat ingent de fotos que cada dia es publiquen públicament.

Image

La pròpia BBC ha fet un reportatge sobre aquest tema, titulat The ancient art of hidden writing, on s’hi fa una breu aproximació històrica de l’estaganografia i on es proporcionen formes de trametre missatges de forma secreta, per exemple segons les posicions d’una model a una foto, en definitiva la generació d’un codi binari amb uns i zeros especials. Segons la BBC, el llibre Steganographia va ser escrit el 1499 by Johannes Trithemius però no va ser publicat fins al 1606. Llavors va estar prohibit (eren 3 volums) durant 300 anys degut al seu caràcter suposadament esotèric, encara que sembla que era una manera de mantenir la difusió del text entre una audiència especialitzada i que no caigués entre gent que en pogués fer un ús inadequat.

Això me recorda el llibre que fa poc em vaig comprar, The Official CIA Manual of Trickery and Deception, encarregat per la CIA al mag John Mulholland. Entre d’altres moltes informacions de la Guerra Freda, hi ha descripcions sobre com usar l’estaganografia per comunicar secrets. Fins i tot jo diria que les pel.lícules d’en James Bond hi estan inspirades.

Per casualitat, acabo de veure una altra notícia relacionada amb la criptografia clàssica, amb un codi de difultat (sembla) propera a la de la màquina Enigma: Slashdot porta The Secrets of the Chaocipher Finally Revealed (secrets de la Caoxifra). No acabo de tenir clar si la notícia és seriosa, però si la porta Slashdot, potser sí que n’és. En tot cas, la referència és un post del web CìpherMysteries.com titulat The Chaocipher revealed!

“The Chaocipher” is a devious cipher system invented in 1918 by John F. Byrne: allegedly, it was so complex that nobody could crack his challenge ciphertexts (even with the plaintext to refer to!), yet was so simple that its mechanism was claimed to comprise only two rotating disks small enough to fit in a cigar box, and could be operated by a ten-year-old (admittedly a diligent, determined and well-practised one) to encipher and decipher texts.
Hence, the Chaocipher’s long-standing mystery revolved around three questions:
Was the Chaocipher for real? (i.e. could something so simple really produce such tricksy ciphertext)?
Was it more secure than, say, the Enigma machine?
More to the point, is the Chaocipher actually an unbreakable cipher?

L’entrada és força interessant i fins i tot té un video, que explica el funcionament de la Chaocipher. Quan tingui temps m’hi entretindré.

És un bon material per al curs d’estiu de criptografia que tenim previst impartir la setmana del 12 al 16 de juliol!