Explicant bionanomolècules a Ripollet

Image

Avui he estat a Ripollet per fer una xerrada a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, continuant amb la línia de divulgació sobre ciència molecular que fa temps que tenim al nostre grup de recerca: Ballant amb Bionanomolècules. D’aquest tema en vam fer no fa pas gaire un web interactiu (“Ballant amb bionanomolècules“), mentre que la presentació l’anem actualitzant; de fet, ahir mateix hi vaig afegir la notícia d’un robot molecular que camina sobre la doble cadena d’ADN.

Va ser molt agradadable la xerrda a Ripollet, davant d’unes 60 persones. Feia temps que no hi era, a Ripollet, de fet des dels meus temps de vida a Cerdanyola, quan era professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola i Ripollet estan units per un pont que travessa el riu. Són dos pobles-ciutats separats per una ampla autopista i per riu amb poca aigua però ben ample.

Durant la conferència no m’he pogut estar d’aportar-hi qüestions personals. En parlar d’astroquímica, sempre he de esmentar el meu primer viatge a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (a San Francisco), i la meva investigació sobre el SiH5 extraterrestre. Tampoc em puc estar de comentar les connotacions del futbal.lè (C60) i els nanotubs, i com tot plegat lliga amb la nova era que va inaugurar la Internet, i que ara es completa amb la revolució de les xarxes socials i l’accés ubicu i permanent a la xarxa.

No és pas fàcil explicar el que és la química quàntica. Per això fer servir cartes per a l’experiment del Gat de Schrödinger crec que funciona. I de passada atrau l’atenció dels assistents: les cartes tenen una atracció màgica, ho tinc comprovat.

Em sap greu no haver pogut migpartir pomes de forma quiral. Ho vaig esmentar a mitja xerrada, en parlar de molècules quirals, però no en tenia. Potser l’any vinent els podré fer aquest joc, que hem comprovat en altres ocasions que és molt atractiu. Perquè les pomes no necessàriament s’han de migpartir amb un sol tall. Hi ha altres formes de migpartir-les.

Gràcies als organitzadors de la sèrie de xerrades d’aquesta Aula Universitària (veure també l‘AFOPA). I en aquest cas, cal felicitar-los per la iniciativa, ja que a Ripollet aquest és el primer curs en què s’organitzen. L’interès de la gent que ahir era a la sala, i el que he detectat en d’altres ocasions similars, mostra que la iniciativa de xerrades d’extensió universitària per a la gent gran (i no tan gran) és molt positiva.

I finalment, he de dir que el Centre Cultural de Ripollet és excel.lent. Bones instal.lacions, bon servei i bon ambient. Bona pàgina al Facebook.