A vegades he escrit en aquest blog sobre aspectes de la procrastinació, és a dir, les ganes de deixar per a un altre dia el que caldria (o seria bo) fer avui. Aquests dies m’he trobat amb dos interessants articles sobre el tema. Dissabte al suplement de Salut d’El País s’hi deia En el último minuto on es tocava la procrastinació des del punt de vista psicològic, fins i tot amb un test:
Test de postergación
Este test describe las posturas que adoptan algunas personas cuando aplazan aquello que debe hacer. Señale con una X la casilla que mejor describa sus sentimientos.
1. A veces dejo las tareas a medias porque me resultan más frustrantes y difíciles de lo que pensaba inicialmente.
2. A veces pospongo las cosas por miedo al fracaso.
3. No deseo comenzar algo si siento que no seré capaz de realizarlo perfectamente.
4. A menudo siento que no he logrado nada realmente importante porque soy muy crítico con mi trabajo.
5. Cuando aplazo las cosas, me siento culpable y me digo que debería ponerme en marcha.
6. A veces pospongo las cosas cuando me siento fastidiado o molesto con las personas.
7. A menudo acepto hacer algo que no deseo porque me cuesta mucho decir que no.
8. A veces aplazo las cosas porque siento que las personas son despóticas y me exigen demasiado.
9. A menudo siento que debo hacer muchas cosas que ni me van ni me vienen o que no me entusiasman en exceso.
10. A menudo pospongo las cosas porque no me apetece hacerlas o porque no estoy de humor para ello.
© 1989 DAVID BURNS, M. D. ‘EL MANUAL DE EJERCICIOS DE SENTIRSE BIEN’. PAIDÓS AUTOAYUDA
Però pel contrari, vaig trobar un web en francés molt divertit, fins i tot ocurrent i assenyat, “Demain c’est bien aussi“, o sigui, “Demà també estarà bé”. S’analitza, comenta i fins i tot proposa solucions a l’excés de feina. Cal tenir en compte que les noves eines de productivitat fan que generem moltes més tasques, tinguem molts més de contactes… però el dia només té 24 hores, i les energies d’una persona són limitades.
Fins i tot s’ha organitzat un concurs per al 23 d’abril (no sé si perquè és Saint Georges)…
La comic strip que inicia aquest post és real com la vida mateixa (al menys la meva). Els comics de phdcomics.com estan molt bé! (gràcies, @pepquimic per fer-me’ls saber)