Moltes vegades s’ha discutit sobre si tothom ha d’anar a la Universitat. Abans de res, cal no confondre aquesta pregunta amb la de si tothom té el dret d’anar-hi, la resposta de la qual és òbviament positiva. Però en un moment de canvi, amb la introducció del Pla de Bolonya i amb l’increment de l’empleabilitat dels títols de grau, és bo veure què opinen del tema en altres indrets. Per això és interessant llegir el post i sobretot els comentaris a SlashDot.com de Too Many College Graduates?, corresponent a un article d’un col.laborador d’Associated Press titulat College for all? Experts say not necessarily.
Tal com molt bé diu Slashdot.com, Europa està força més avançada que els USA en formació superior en ensenyament més tècnic (formació professionalitzant) o estudis de dos anys (fa poc comentava en aquest blog el BAC+2 francès). La qüestió és que als USA molt estudiants s’han d’endeutar per pagar-se els seus estudis, cosa que a Europa no sol passar.
The notion that a four-year degree is essential for real success is being challenged by a growing number of economists, policy analysts and academics. They say more Americans should consider other options such as technical training or two-year schools, which have been embraced in Europe for decades.
As evidence, experts cite rising student debt, stagnant graduation rates and a struggling job market flooded with overqualified degree-holders. They pose a fundamental question: Do too many students go to college?
Però estem davant d’un problema de sobrequalificació professional o bé d’una oportunitat per saber coses? Tenir “una carrera” potser vol dir estar ben educat, tenir un ampli coneixement d’algunes parts de la nostra societat, estar en disposició de fer servir intel.ligentment eines per poder “guanyar-se la vida”.
Tot canvia, i l’actual situació econòmica ho promou encara més. Durant els últims anys el concepte de “societat del coneixement” s’ha anat potenciant. El treball intel.lectual ha seguit guanyant prestigi, segurament massa, deixant un altre tipus de treball i de contribució a la societat en un nivell inferior dins de la societat. Tots els treballs són igual de dignes i bons, i cadascú ha de poder trobar el seu lloc.
Ara bé, com diu un dels comentaris a Slashdot sobre aquest tema, no n’hi ha prou amb el fet que als USA tota persona nascuda al seu territori pugui arribar a la presidència. Tothom pot ser cirujà, però no tothom té les condicions per ser-ne, igual que no tothom pot córrer una marató o ser artista plàstic. Això sí, pot intentar-ho.
Per cert, durant aquests dies al Media for Science Forum he pogut debatre amb algunes persones sobre la inserció laboral dels doctors. Crec que encara no s’ha debatut prou aquest tema. Ser doctor equival a tenir una “formació professional” d’investigador. No poder treballar en algunes de les professions que permeten investigar és una mica una mesura del rendiment inadequat del sistema que ha format els doctors.