No és pas el primer en proposar dos cicles a la universitat: un de “lleuger”, de tres anys de durada, i un altre de “fort”, amb el màster, doctorat, recerca, etc. Però la proposta que fa Pierre Dubois al seu blog (per al sistema universitari francés, és clar) és impartir el grau de 3 anys fora dels campus, en uns anomentats Instituts d’Ensenyament Superior.
Veure aquesta entrada, on hi he arribat gràcies al blog del suplement La Toile de l’Éducation de Le Monde, que segueixo normalment, permet veure que a pertot arreu hi ha problemes, o millor dit, hi ha ganes de canviar l’educació superior i fer coses diferents. En aquest cas, potser pitjor, des del meu punt de vista. Però l’entrada permet veure els molts comentaris, a favor i en contra, sobre una qüestió que és ben opinable.
En concret, el que proposa Dubois és
L’IES est un “établissement public d’enseignement supérieur, distinct juridiquement des lycées et des universités. Il a pour mission de former tous les bacheliers à même et désireux de poursuivre des études supérieures, d’en conduire le maximum à l’obtention d’une licence, et d’en préparer une partie aux études post-licence. Ce qui implique : 1. Que la loi crée un nouvel établissement d’éducation, 2. Que les lycées perdent leurs classes supérieures (CPGE et STS), 3. Que les universités perdent leurs IUT et leurs licences générales, 4. Que celles-ci se consacrent uniquement aux formations de master et de doctorat, à la recherche fondamentale et appliquée”.
Provocador ben segur. Però serveix per reflexionar sobre el futur de l’ensenyament universitari. I per cert, la proposa es basa en una aplicació 3+2 del Procés de Bolonya.
Això em permet fer notar l’entrada del Times Higher Education titulada From where I sit: Don’t assume one (US) size fits all. Loyd Armstrong (Univ. Souther California) opina que el model piramidal americà no és necessàriament exportable als països emergents. Segurament. Però em temo que és el que l’actual convocatòria dels Campus d’Excel.lència comportarà: un sistema piramidal en què unes universitats seran “de primera” i unes altres “de segona”. El post del THE és rellevant perquè no creu en universitats de “primera” i “de segona”, sinó amb funcions diferents i tots excel.lents. Potser la convocatòria CEI és benintencionada i va per aquí. Però coneguent el funcionament de la nostra societat, en tinc els meus dubtes.
Many countries considering this model do not have the base of the pyramid in place. Without it, the elite university cannot effectively play the role that its proponents assume. And last but not least, this is the most expensive model of higher education ever invented. Combining research and teaching may have benefits, but it also has high costs. Research faculty command relatively high salaries compared with teaching faculty, and they teach relatively few students. Research facilities are expensive to build and maintain. Even the US is finding that it can no longer afford this model.
There are components of the US model that are worth copying, such as the focus on excellence, merit and academic freedom. However, developing countries should concentrate on building institutions of quality that respond to the issues, challenges and opportunities of their own situations. They should investigate radically different approaches that lower the cost of higher education while achieving appropriate educational goals.
This independent path is the best way to serve their citizens and their futures. In time, the best of these institutions will come to define “world class” in 21st-century terms, just as happened in the US in the 20th century.
En defintiva, el món pot estar format per moltes piràmides. I els professors-investigadors podem ser els caminants sobre la sorra, com en aquesta foto de http://thatsledes.wordpress.com/2009/02/12/superstar-of-the-week/
Dilluns 26/4: acaba de sortir un post d’Inside Higher Education on es diu que les “non-universities” podrien formar mestres, per acord amb les universitats. Don’t Give Up on Universities: http://www.insidehighered.com/views/2010/04/26/levine
També el Washington Post parlava fa un parell de mesos de la possibilitat d’externalitzar cursos genèrics de forma “online”, per tal de rebaixar costos… De fet, als USA les classes de 400 estudiants al voltant d’un anfiteatre (per exemple, de química general) són habituals, i això permet estalviar diners per destinar-los als cursos més alts i amb menys estudiants, impartits per investigadors ben pagats… No sé si nosaltres anem més endavant o més endarrere.
WP: http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/02/25/AR2010022506012.html