Impressions de l’ESPA2010

Image

Ahir a la nit es va acabar a Oviedo el congrès ESPA2010. Han estat tres jornades de presentacions orals, sessions de pòsters i troabdes entre tres-centes persones investigadores en el camp de la química teòrica i computacional. Hem pogut assistiar a xerrades que proposaven nous mètodes per calcular millor i més ràpid (incloguent-hi una presentació de Hewlett-Packard de cloud computing) i a presentacions sobre aplicacions a casos d’interès real, tan de petites molècules, com de materials o biomolècules.

Però quin és l’objectiu d’anar a un congrès científic? No ens passem el dia dient que estem totalment interconnectats, i que tenim tot l’accés a la informació? Malgrat l’interès que hi ha en la ciència oberta, el cert és que molta de la recerca en química teòrica i computacional es comunica un cop s’ha acabat, és difícil anar-la explicant sobre la marxa. per això fer trobades presencials permet intercanviar opinions, veure noves idees, i sobretot establir col.laboracions, amb d’altres investigadors.

Crec que un benefici addicional, que ha esdevingut cabdal en aquests darrers anys, es la concentració en la recerca i en la ciència. Quan s’és a la universitat, hi ha moltes coses diferents a fer, sobretot aquella gent que té algun tipus de responsabilitat acadèmica. I amb el món 2.0 en què força gent es mou, és a dir, en la societat de la interrupció i la distracció, gaudir de tres dies destinats totalment a la recerca és necessaria per recarregar les piles. Aïllar-se al 100% no és possible, però sí que n’és contrentar-se al màxim.

En el meu cas, per a les tres línies de recerca principal que segueixo (propietats elèctriques, densitats bielectròniques i enllaços febles), hi he aprés coses noves. La setmana vinent ho complementarem amb el IX Girona Seminar.

Als congressos científics sol haver-hi també algun acte social o excursió. A l’ESPA2010 viag poder visitar (des de l’autobús) Gijón, i l’antiga Universidad Laboral (Ciudad de la Cultura), un espectacular edifici dels anys 50 que té com a annex un magnífic centre d’Art i Creació Industrial, on hi ha ara mateix propostes que connecten art i ciència contemporanis. Després vam visitar el poble costaner de Lastres, seguit d’un sopar (espicha) a una sidreria.

A la foto de dalt, el Parc Científic i Tecnològic de Gijón vist des de dalt de la torre de l’antiga universitat laboral, molt a prop de Gijón. Són petits edificis de diferens textures distribuïts força uniformement als cantons d’un passeig central. A la foto que ve a continuació, els sis assistents gironins a l’ESPA2010. De dreta a esquerra (hi falta la Sílvia Simon) Lluís Armangué, Eduard Matito, Ferran Feixas, Martín Fèlix, Michael Johansson i jo mateix.

Image